■ votar

Homòfon: botar, butà
Etimologia: del b. ll. votare, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu
    1. religió Fer un vot a Déu, a la Mare de Déu, a un sant. Votar obediència.
    2. portar-la (o tenir-la) votada (a algú) Tenir el ferm propòsit de revenjar-se’n, fer-li pagar una falta, etc.
    1. intransitiu Donar el vot. Tots els socis presents tenen dret a votar. Votar a favor d’una proposició, d’un candidat.
    2. transitiu Votar un projecte de llei.
  3. voto a...! Interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. Voto a Déu! Voto a l’olla!