Es mostren 88933 resultats

■ vomitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vomitar</title>

Etimologia: del ll. vomitare, íd., freqüentatiu de vomĕre, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
    1. Treure convulsivament per la boca el contingut de l’estómac. He vomitat el sopar.
    2. usat absolutament Haver de vomitar.
    3. per extensió Vomitar sang.
  2. figuradament Vomitar amenaces, insults, contra algú. Les laves vomitades per un volcà.

■ vomitar

verb transitiu Treure convulsivament per la boca el contingut de l’estómac He vomitat el sopar usat absolutament Haver de vomitar per extensió Vomitar sang figuradament Vomitar amenaces, insults, contra algú Les laves vomitades per un volcà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vomitejar

■ vomitejar

verb intransitiu Vomitar sovint
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vomitiu
| vomitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vomitiu</title>

Partició sil·làbica: vo_mi_tiu
Etimologia: del b. ll. vomitivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament que produeix fortes contraccions gàstriques, les quals provoquen l’expulsió del contingut de l’estómac (vòmit) per la boca. El vomitiu més conegut en medicina és l’apomorfina.

■ vomitiu
| vomitiva

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament que produeix fortes contraccions gàstriques, les quals provoquen l’expulsió del contingut de l’estómac vòmit per la boca El vomitiu més conegut en medicina és l’apomorfina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vomitori
| vomitòria

■ vomitori
| vomitòria

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Vomitiu masculí teatre En els teatres i amfiteatres romans, cadascuna de les portes obertes damunt la càvea que donaven accés a les grades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vomiturició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vomiturició</title>

Partició sil·làbica: vo_mi_tu_ri_ci_ó
Etimologia: del ll. vomituritio, -ōnis, íd.
    femení fisiologia animal i patologia
  1. Esforços repetits i ineficaços per vomitar i en què hom vomita sense espasme una petita quantitat de matèria.
  2. En un nadó, regurgitació que entre les mamades es repeteix sovint.

■ vomiturició

femení fisiologia animal i patologia Esforços repetits i ineficaços per vomitar i en què hom vomita sense espasme una petita quantitat de matèria En un nadó, regurgitació que entre les mamades es repeteix sovint
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

voquisiàcies


<title type="display">voquisiàcies</title>

Partició sil·làbica: vo_qui_si_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de terebintals, formada per plantes llenyoses de fulles oposades o verticil·lades, flors hermafrodites i pentàmeres i fruits indehiscents o en càpsula loculicida.
  2. singular Planta de la família de les voquisiàcies.

voquisiàcies

femení botànica plural Família de terebintals, formada per plantes llenyoses de fulles oposades o verticillades, flors hermafrodites i pentàmeres i fruits indehiscents o en càpsula loculicida singular Planta de la família de les voquisiàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vora</title>

Etimologia: del ll. ōra, íd., originàriament pl. neutre de os, oris ‘boca’, usat com a subst. sing. en el sentit de ‘boca d’un riu’ i després ‘vora, riba’, encara en la forma ora en cat. ant 1a font: s. XIV
    femení
    1. Part extrema d’una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten. Retallar les vores d’un paper. Les vores d’una ferida.
    2. Terra que hi ha a banda i banda d’un camí, d’un riu, d’un llac, etc. Les vores de la carretera. Les vores de l’Ebre. Les vores d’un pantà.
    3. heràldica Línia que limita l’escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa, dita camper.
  2. indústria tèxtil
    1. Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
    2. vora elàstica Part extrema d’una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça.
    3. plural Forats dels cartons jacquard corresponents a les agulles destinades a teixir les vores de la peça.
    1. a la vora locució adverbial A poca distància, a prop. Aquest llamp ha caigut a la vora.
    2. a la vora de (o vora de, o vora) locució prepositiva Prop de. A la vora del foc. Vora la mar. Té vora setanta anys.

■ vora

femení Part extrema d’una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten Retallar les vores d’un paper Les vores d’una ferida Terra que hi ha a banda i banda d’un camí, d’un riu, d’un llac, etc Les vores de la carretera Les vores de l’Ebre Les vores d’un pantà heràldica Línia que limita l’escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa, dita camper indústria tèxtil Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida vora elàstica Part extrema d’una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça plural Forats dels…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vorà
| vorana

■ vorà
| vorana

adjectiu Que és a la vora pròxim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voraç

■ voraç

adjectiu Que menja com un afamat, amb avidesa Un home voraç per extensió Un apetit voraç figuradament Que ho destrueix tot Un foc voraç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voracitat

■ voracitat

femení Qualitat de voraç La voracitat del llop
Informació complementària
Traducció