■ voraç

Etimologia: del ll. vorax, -ācis, íd., der. de vorare ‘devorar’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Que menja com un afamat, amb avidesa. Un home voraç.
    2. per extensió Un apetit voraç.
  2. figuradament Que ho destrueix tot. Un foc voraç.