■ vora

Etimologia: del ll. ōra, íd., originàriament pl. neutre de os, oris ‘boca’, usat com a subst. sing. en el sentit de ‘boca d’un riu’ i després ‘vora, riba’, encara en la forma ora en cat. ant 1a font: s. XIV
    femení
    1. Part extrema d’una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten. Retallar les vores d’un paper. Les vores d’una ferida.
    2. Terra que hi ha a banda i banda d’un camí, d’un riu, d’un llac, etc. Les vores de la carretera. Les vores de l’Ebre. Les vores d’un pantà.
    3. heràldica Línia que limita l’escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa, dita camper.
  2. indústria tèxtil
    1. Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
    2. vora elàstica Part extrema d’una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça.
    3. plural Forats dels cartons jacquard corresponents a les agulles destinades a teixir les vores de la peça.
    1. a la vora locució adverbial A poca distància, a prop. Aquest llamp ha caigut a la vora.
    2. a la vora de (o vora de, o vora) locució prepositiva Prop de. A la vora del foc. Vora la mar. Té vora setanta anys.