■ vomiturició

Partició sil·làbica: vo_mi_tu_ri_ci_ó
Etimologia: del ll. vomituritio, -ōnis, íd.
    femení fisiologia animal i patologia
  1. Esforços repetits i ineficaços per vomitar i en què hom vomita sense espasme una petita quantitat de matèria.
  2. En un nadó, regurgitació que entre les mamades es repeteix sovint.