Es mostren 88934 resultats

■ dominador | dominadora

dominador

Etimologia: del ll. dominator, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu i masculí i femení Que domina, exerceix dominació. El poble dominador. Fa segles que resisteixen a llurs dominadors.
    1. adjectiu i masculí i femení Dominant, que tendeix a dominar els altres. Ets un dominador, un dèspota!
    2. adjectiu Un esperit dominador.

■ dominador | dominadora

adjectiu i masculí i femení Que domina, exerceix dominació El poble dominador Fa segles que resisteixen a llurs dominadors adjectiu i masculí i femení Dominant, que tendeix a dominar els altres Ets un dominador, un dèspota adjectiu Un esperit dominador
Informació complementària
Traducció

■ dominància

dominància

Partició sil·làbica: do_mi_nàn_ci_a
    femení
  1. genètica
    1. Relació existent entre dos al·lels d’un heterozigot en què l’activitat d’un dels al·lels (el dominant) emmascara la de l’altre (el recessiu), de manera que l’individu presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre.
    2. dominància completa Dominància en què un individu heterozigot presenta només qualitats, per a un caràcter, del genitor homozigot dominant.
    3. dominància incompleta Dominància en què un individu heterozigot presenta qualitats intermèdies, per a un caràcter, entre els dos genitors homozigots.
  2. geobotànica En una comunitat vegetal, el fet d’ésser o de no ésser dominants, i en quin grau ho són, les espècies que la integren.
  3. dominància apical fisiologia vegetal Fenomen que consisteix en el desenvolupament de la gemma apical i en el retardament del creixement de les gemmes laterals fins que hi ha una certa distància entre elles i l’àpex vegetatiu.

■ dominància

femení genètica Relació existent entre dos allels d’un heterozigot en què l’activitat d’un dels allels el dominant emmascara la de l’altre el recessiu, de manera que l’individu presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre dominància completa Dominància en què un individu heterozigot presenta només qualitats, per a un caràcter, del genitor homozigot dominant dominància incompleta Dominància en què un individu heterozigot presenta qualitats intermèdies, per a un caràcter, entre els dos genitors homozigots geobotànica En una comunitat vegetal, el fet d’ésser o…
Traducció

■ dominant

dominant

Etimologia: de dominar 1a font: s. XIII
    adjectiu
    1. Que domina, que és superior en poder, força, nombre, més aparent, etc. Les classes dominants. La vanitat és la qualitat dominant de l’home. La religió dominant a Portugal és el catolicisme. El vent dominant. El color dominant.
    2. genètica Dit de l’al·lel o de la sèrie d’al·lels que presenta dominància.
    3. genètica Dit de la mutació que produeix l’al·lel o la sèrie d’al·lels dominants.
    4. geobotànica Dit de les espècies que tenen la biomassa més gran dintre la comunitat vegetal i que modifiquen les condicions ambientals de tal manera que les restants espècies resten supeditades a elles.
    5. nota dominant (o simplement dominant f) música Cinquè grau de l’escala diatònica.
    1. Que tendeix a dominar els altres, que no sofreix que el contradiguin o se li oposin. És molt dominant: té la seva dona esclavitzada.
    2. per extensió Un caràcter dominant.
  3. dret civil Dit de la propietat immoble a favor de la qual hom ha establert una servitud.

■ dominant

adjectiu Que domina, que és superior en poder, força, nombre, més aparent, etc Les classes dominants La vanitat és la qualitat dominant de l’home La religió dominant a Portugal és el catolicisme El vent dominant El color dominant genètica Dit de l’allel o de la sèrie d’allels que presenta dominància genètica Dit de la mutació que produeix l’allel o la sèrie d’allels dominants geobotànica Dit de les espècies que tenen la biomassa més gran dintre la comunitat vegetal i que modifiquen les condicions ambientals de tal manera que les restants espècies resten supeditades a elles nota dominant o…
Informació complementària
Traducció

■ dominar

dominar

Etimologia: del ll. domĭnare, íd., der. de dŏmĭnus ‘senyor’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. intransitiu Tenir poder com a senyor, com a sobirà. Aquell rei dominà sobre tot el continent.
    2. transitiu El príncep que dominava el país.
    1. intransitiu Tenir poder o influència sobre persones o coses, tenir la supremacia, la preponderància. Catalunya dominava a la Mediterrània. Qui dominava dins el govern?
    2. intransitiu per extensió En aquell país dominava l’anarquia.
    3. transitiu La seva dona el domina. Aquesta empresa domina el mercat internacional. L’equip contrari dominà el nostre durant tot el partit. El domina la passió del joc.
  3. transitiu Tenir prou força o habilitat per a dirigir o superar (alguna cosa). Al capdavall aconseguí de dominar el cotxe. He sabut dominar la situació.
    1. transitiu Contenir, reprimir, sufocar. Dominar una revolta, un incendi.
    2. transitiu figuradament No és capaç de dominar els seus sentiments!
    3. pronominal figuradament No m’he pogut dominar: li he dit de tot!
  5. transitiu Posseir a fons una ciència, un art, una llengua. Domina el rus.
  6. intransitiu Ésser, una cosa, superior en força o en nombre, ésser la més aparent, la més freqüent o usual. El que domina en ella és l’enveja. Hi domina la religió musulmana. En aquesta pintura domina el vermell. Durant l’hivern hi dominen els vents del nord.
  7. transitiu Ultrapassar en alçària. El campanar domina tot el poble.
  8. transitiu
    1. Poder veure des d’un lloc elevat. D’allà estant hom domina tota la vall.
    2. per extensió L’artilleria, des de les muntanyes veïnes, dominava tots els pobles de la comarca.

■ dominar

verb intransitiu Tenir poder com a senyor, com a sobirà Aquell rei dominà sobre tot el continent transitiu El príncep que dominava el país intransitiu Tenir poder o influència sobre persones o coses, tenir la supremacia, la preponderància Catalunya dominava a la Mediterrània Qui dominava dins el govern intransitiu per extensió En aquell país dominava l’anarquia transitiu La seva dona el domina Aquesta empresa domina el mercat internacional L’equip contrari dominà el nostre durant tot el partit El domina la passió del joc transitiu Tenir prou força o habilitat per a dirigir o superar alguna…
Informació complementària
Traducció

■ domini

domini

Etimologia: del ll. dŏmĭnĭum, íd. 1a font: 1490, Tirant
    masculí
    1. Acció de dominar o de dominar-se. Està sota el domini de la gelosia. Exerceix un domini absolut sobre els seus companys.
    2. Poder de dominar. Els reis tenien un domini absolut sobre llurs súbdits.
    3. domini de si mateix Poder de dominar-se, de sotmetre a la voluntat les passions i els impulsos, de conservar la serenitat.
    1. dret civil Plenitud de facultats legalment reconegudes sobre una cosa.
    2. domini directe dret civil Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a cens perpetu o emfiteusi o altre títol semblant, de manera que la propietat no pot ésser venuda sense el seu permís.
    3. domini públic dret administratiu Règim especial de propietat al qual són sotmesos determinats béns pertanyents a persones de dret públic perquè acompleixin les finalitats d’utilitat pública.
    4. domini útil dret civil Conjunt de facultats d’ús, gaudiment i altres drets que té el qui rep una propietat en emfiteusi o per un títol semblant.
    5. ésser del domini públic Ésser una cosa coneguda de tothom.
    1. Terra de la qual hom té el domini o la propietat.
    2. especialment dret administratiu Territori que un sobirà o un estat té sota la seva dominació.
    3. geobotànica Unitat fitogeogràfica inferior a la regió i superior a la província, de significació diversa segons els autors.
    4. història Gran explotació territorial que constituí l’organització econòmica bàsica del règim senyorial.
    5. informàtica Part del nom jeràrquic d’una adreça d’internet situada més a la dreta, que identifica els grups més grans que hi estan connectats, com ara estats, sectors d’activitat, etc.
    6. figuradament Camp d’una ciència o d’una activitat intel·lectual o artística; esfera. El domini de les ciències exactes.
    7. domini climàcic geobotànica Territori en el qual la vegetació tendeix a una mateixa clímax.
    8. domini lingüístic lingüística Territori en què una llengua és parlada.
  4. biologia Cadascun dels tres nivells més alts de categoria taxonòmica en què es poden agrupar els éssers vius: bacteris, arqueus i eucaris.
  5. domini de definició anàlisi matemàtica Conjunt dins el qual pren els valors la variable independent d’una funció.
  6. domini d’integritat àlgebra Anell commutatiu sense divisors de zero.
  7. domini espectral física Part de l’espectre d’una radiació electromagnètica i, en general, part d’un espectre.

■ domini

masculí Acció de dominar o de dominar-se Està sota el domini de la gelosia Exerceix un domini absolut sobre els seus companys Poder de dominar Els reis tenien un domini absolut sobre llurs súbdits domini de si mateix Poder de dominar-se, de sotmetre a la voluntat les passions i els impulsos, de conservar la serenitat dret civil Plenitud de facultats legalment reconegudes sobre una cosa domini directe dret civil Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a cens perpetu o emfiteusi o altre títol semblant, de manera que la propietat no pot ésser venuda sense el seu permís domini públic dret…
Informació complementària
Traducció

■ dominic | dominica

dominic

Etimologia: del ll. Dŏmĭnĭcus, nom llatí de sant Domènec de Guzman (1170-1221), fundador dels frares predicadors
adjectiu catolicisme dominicà1.

■ dominic | dominica

adjectiu catolicisme dominicà 1
Traducció

■ domínica

domínica

Etimologia: del ll. td. dŏmĭnĭcus, -a, -um ‘del senyor’, cultisme eclesiàstic per dies dominĭca ‘dia del Senyor’ 1a font: 1643
femení litúrgia Diumenge.

■ domínica

femení litúrgia Diumenge
Traducció

■ dominicà1 | dominicana

dominicà

Etimologia: del b. ll. dominicanus, -a, -um ‘propi dels frares de sant Domènec (ll. Dominicus)’
    catolicisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a sant Domènec i als religiosos que segueixen la seva regla.
  2. masculí i femení Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec o de les congregacions religioses que s’hi inspiren.


    3. Vegeu també:
    dominicà2

■ dominicà1 | dominicana

catolicisme adjectiu Relatiu o pertanyent a sant Domènec i als religiosos que segueixen la seva regla masculí i femení Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec o de les congregacions religioses que s’hi inspiren Vegeu també dominicà 2
Traducció

■ dominicà2 | dominicana

dominicà

adjectiu i masculí i femení De la República Dominicana (estat d’Amèrica).


Vegeu també:
dominicà1

■ dominicà2 | dominicana

adjectiu i masculí i femení De la República Dominicana estat d’Amèrica Vegeu també dominicà 1
Traducció

■ dominical

dominical

Etimologia: del ll. td. dŏmĭnĭcālis ‘propi del senyor’, der. de dŏmĭnĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1344
    1. adjectiu cristianisme Relatiu o pertanyent al Senyor, a Déu.
    2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la domínica, al diumenge. El descans dominical.
    3. adjectiu i masculí història Dit del llibre litúrgic propi de les domíniques.
    4. dia dominical cristianisme Diumenge.
    5. lletra dominical (o simplement dominical f) catolicisme Lletra que, en el còmput eclesiàstic, correspon cada any al dia en què cauen els diumenges.
    6. oració dominical cristianisme Parenostre.
  2. adjectiu
    1. història Relatiu o pertanyent al senyor feudal.
    2. dret civil Relatiu o pertanyent al domini.
    3. dret dominical història Dret que era pagat al senyor d’un feu pels seus vassalls.

■ dominical

adjectiu cristianisme Relatiu o pertanyent al Senyor, a Déu adjectiu Relatiu o pertanyent a la domínica, al diumenge El descans dominical adjectiu i masculí història Dit del llibre litúrgic propi de les domíniques dia dominical cristianisme Diumenge lletra dominical o simplement dominical f catolicisme Lletra que, en el còmput eclesiàstic, correspon cada any al dia en què cauen els diumenges oració dominical cristianisme Parenostre adjectiu història Relatiu o pertanyent al senyor feudal dret civil Relatiu o pertanyent al domini dret dominical història Dret que era pagat al senyor d’un feu…
Informació complementària
Traducció