■ dominant

Etimologia: de dominar 1a font: s. XIII
    adjectiu
    1. Que domina, que és superior en poder, força, nombre, més aparent, etc. Les classes dominants. La vanitat és la qualitat dominant de l’home. La religió dominant a Portugal és el catolicisme. El vent dominant. El color dominant.
    2. genètica Dit de l’al·lel o de la sèrie d’al·lels que presenta dominància.
    3. genètica Dit de la mutació que produeix l’al·lel o la sèrie d’al·lels dominants.
    4. geobotànica Dit de les espècies que tenen la biomassa més gran dintre la comunitat vegetal i que modifiquen les condicions ambientals de tal manera que les restants espècies resten supeditades a elles.
    5. nota dominant (o simplement dominant f) música Cinquè grau de l’escala diatònica.
    1. Que tendeix a dominar els altres, que no sofreix que el contradiguin o se li oposin. És molt dominant: té la seva dona esclavitzada.
    2. per extensió Un caràcter dominant.
  3. dret civil Dit de la propietat immoble a favor de la qual hom ha establert una servitud.