■ dominador | dominadora

Etimologia: del ll. dominator, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu i masculí i femení Que domina, exerceix dominació. El poble dominador. Fa segles que resisteixen a llurs dominadors.
    1. adjectiu i masculí i femení Dominant, que tendeix a dominar els altres. Ets un dominador, un dèspota!
    2. adjectiu Un esperit dominador.