■ llevar

Homòfon: llavar
Etimologia: del ll. levāre ‘alleujar; alçar; deslliurar’ 1a font: 1168
    verb
  1. antigament
    1. transitiu Alçar, aixecar.
    2. pronominal Alçar-se, aixecar-se.
    3. llevar Déu Alçar Déu.
    1. transitiu Aixecar, treure, algú del llit, del lloc on jeu. Lleva el nen i renta’l.
    2. pronominal especialment Es lleva molt de matí. Ja no té febre: demà podrà llevar-se.
  3. transitiu
    1. Produir fruit. Aquest pomer lleva cada any moltes pomes.
    2. usat absolutament Aquesta terra lleva molt.
  4. intransitiu Estufar-se, esponjar-se, una massa que fermenta. Posar la pasta a llevar, deixar-la llevar al forn.
  5. transitiu figuradament Allevar.
  6. transitiu
    1. Separar alguna cosa d’allò a què és aplicada, unida, de què és una part o un membre. Llevar el tap d’una ampolla. Llevar el suro d’una alzina surera. Llevar l’espina a un peix. Llevar el cap a algú.
    2. Fer desaparèixer alguna cosa d’un lloc. Llevar les taques d’un vestit.
    3. figuradament Llevar escrúpols. Llevar un càrrec. Aquest pensament em lleva la gana. No és capaç de llevar la vida ni a un mosquit.
  7. transitiu
    1. marina, marítim Fer pujar a bord l’àncora, el ferro o el ruixó d’una embarcació fondejada, per tal d’emprendre la navegació.
    2. pesca Treure de la mar, d’una embarcació estant, les xarxes, les nanses, els palangres, etc., per tal d’heure el peix.
  8. llevar acta Aixecar acta.
  9. llevar el camp tàctica Alçar les tendes d’un campament, anar-se’n d’allà on hom acampava.
  10. llevar el setge (d’una ciutat) Aixecar el setge.
  11. llevar la taula Desparar la taula.