■ imposar

Etimologia: calc del ll. imponĕre, íd. 1a font: s. XIV, Consolat
    verb
  1. transitiu
    1. Posar sobre. Els imposà el jou. Imposar les mans sobre una part adolorida.
    2. especialment litúrgia Posar sobre el cap en senyal de benedicció, de consagració, etc. El bisbe imposà les mans als ordenands. Imposar la cendra en senyal de penitència. Imposar la birreta al cardenal.
    3. arts gràfiques Disposar un determinat nombre de pàgines, en ordre i posició preestablerts i amb els marges indicats, damunt una superfície adequada perquè, un cop impreses i plegat el foli, restin correctament ordenades.
  2. figuradament
    1. transitiu Obligar a complir, suportar, fer, acceptar, pagar, etc., alguna cosa. Cada càrrec imposa uns deures. Imposar un tribut, un impost. El professor imposa silenci als alumnes.
    2. transitiu Obligar a acceptar una persona com a autoritat, com a company, etc. L’empresari imposà com a primer actor un amic seu.
    3. pronominal Obligar-se a si mateix de fer alguna cosa. S’ha imposat de llevar-se cada matí a les sis.
    4. pronominal Ésser o esdevenir forçós, obligat, etc., de fer alguna cosa. Davant la vaga de transports públics, s’imposa d’anar a peu.
    5. pronominal Prevaler. Imposar-se la voluntat popular. S’imposa per la seva intel·ligència.
  3. figuradament
    1. intransitiu Infondre respecte, temor, admiració. És un home que imposa per la seva força. Aquelles muntanyes tan altes m’imposen.
    2. pronominal Fer-se respectar, obeir, admirar, etc. Cal algú que sàpiga imposar-se.
  4. transitiu Imputar.
  5. transitiu Instruir algú en una cosa. El vaig imposar en gramàtica.
  6. transitiu economia Posar diners a rèdit o en dipòsit.