Pronúncia: impuzá
-
verb transitiu
- [sentit general] to impose.
- història eclesiàstica i tipografia to impose.
- [obligació, multa, silenci] to impose (a on).
- [tribut, impost] to put, impose (a on).
- [càrrega] to lay, thrust (a upon).
- sempre imposa la seva voluntat he always gets his own way.
- una persona que imposa respecte a person who commands respect.
- [atribuir falsament] to impute falsely (a to).
- comerç i mercat i finances to invest, save, deposit. verb pronominal
- imposar-se un deure to (assume \ take on) a duty.
- [sobre els altres] to assert oneself, get one’s own way.
- to dominate, impose one’s authority (a on), exact obedience (a from).
- [prevaler] to prevail (a over).
- [costum] to grow up.
- s’imposa aquesta conclusió this conclusion (is inescapable \ imposes itself).
FALSOS AMICS!
El meu pare, tot i ser bromista, imposa. Although my father is a joker, he commands great respect.
En Rafel Nadal s’imposa com un dels millors jugadors de tennis del moment. Rafel Nadal is emerging as one of the best tennis players of his day.