■ fresc | fresca

Etimologia: del germ. occ. frisk ‘nou; jove; viu’ 1a font: s. XIII
    1. adjectiu Moderadament fred, que produeix una sensació de frescor. Un temps fresc.
    2. adjectiu Agradablement fred. Aigua fresca. Tenir la boca fresca.
    3. femení Temps fresc.
    4. femení Fred moderat, especialment agradable quan hom té calor. Fer fresca. Sentir fresca. Prendre la fresca.
    5. adjectiu i masculí Dit del teixit prim que no reté la calor del cos, emprat per a vestits d’estiu.
    6. anar a la fresca Anar vestit lleugerament, amb poca roba.
    7. dir-ne (o engegar-ne) una de fresca (o quatre, o unes quantes de fresques) (a algú) Fer-li desconsideradament retrets, observacions, etc.
    8. en fresc En un lloc fred, especialment en aigua freda, perquè es refredi. Posar les begudes i la fruita en fresc.
    9. estar a (o prendre) la fresca Estar en un indret fresc.
    10. posar-se a la fresca Alleugerir-se de roba.
    11. prendre’s (una cosa) a la fresca figuradament Sense immutar-se.
  2. adjectiu
    1. Acabat de fer, d’acomplir, etc., o completament recent. Notícies fresques. Una ferida fresca.
    2. Que no ha experimentat cap mena d’alteració i conserva inalterables les qualitats originàries. Ous frescos. Peix fresc.
    3. figuradament Que conserva íntegres les facultats físiques o intel·lectuals. Una pell fresca. Un cos fresc.
    4. figuradament i per extensió Una memòria fresca.
    5. No passat, no marcit. Un ram de flors fresques. L’herba fresca dels prats.
    6. Humit, perquè és acabat de fer. La pintura de la paret encara és fresca.
    7. de fresc D’ara mateix, de poc temps. Afaitat de fresc.
    8. dir-ne (o explicar-ne) una de fresca Explicar una nova sorprenent.
  3. adjectiu figuradament
    1. Dit del qui actua en profit propi sense importar-li si perjudica algú altre. Quin home més fresc: només va a la seva!
    2. Que no s’immuta fàcilment. Ets molt fresc, tu: tot t’ho prens a broma!
    3. Dit de la persona que s’allunya de la moral establerta en les seves relacions.
    4. estar fresc (o ben fresc) Estar en una situació difícil, dificultosa de resoldre.
  4. masculí art
    1. Obra pictòrica mural realitzada amb la tècnica de la pintura al fresc. Els frescs de Giotto.
    2. Tècnica pictòrica mural consistent a pintar damunt una preparació composta d’un arrebossat de calç i sorra emprant colors trempats amb aigua sola que hom ha d’assentar mentre aquesta es manté fresca.
    3. fresc sec Obra pictòrica mural feta amb la tècnica del tremp, aplicada damunt un lliscat ja sec.
    4. fresc mig sec Pintura mural feta damunt un arrebossat de sorra i calç al qual, un cop eixut, hom aplica unes emblanquinades de calç com a preparació, emprant colors trempats mitjançant lletada de calç o llet.