■ batre

Etimologia: del ll. battuĕre, vg. battĕre, provinent probablement d’una altra llengua indoeuropea, segurament el cèlt 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Donar cops repetits (sobre una cosa), especialment constituint una manipulació. Batre un matalàs.
    2. agricultura Fer sortir, a cops (o per un altre procediment mecànic), el gra de l’espiga dels cereals o de la tavella dels llegums. Batre el blat, l’ordi, les mongetes.
    3. agricultura Fer caure (certs fruits), com les garrofes, les olives, les nous, les ametlles, etc., (de l’arbre) a cops de perxa o batolla, batollar.
    4. arts gràfiques Entintar la platina mitjançant un roleu.
    5. arts gràfiques Reduir el gruix d’un volum donant-li cops amb una maça.
    6. oficis manuals Treballar (l’or, el coure o un altre metall) a cops de martell fins a reduir-los a xapes o làmines.
    7. batre la llana oficis manuals Aflonjar la llana a cops de bastó en refer un matalàs, etc.
    8. batre moneda oficis manuals Fabricar moneda.
    9. màquina de batre agricultura Màquina per a fer la batuda de cereals i de llegums.
  2. usat absolutament Qui no bat pel juliol no bat quan vol. Allà baten per l’agost.
  3. transitiu Donar cops a algú; pegar, apallissar.
    1. transitiu Colpir, copejar un instrument de percussió per fer-lo sonar. El timbaler batia els tambors.
    2. intransitiu Els tambors batien.
  5. transitiu
    1. Agitar, remenar, a cops de forquilla, de paleta, de bastó, etc. Batre ous, la nata.
    2. alimentació, indústries alimentàries Operar mecànicament sobre aliments líquids o pastosos a fi de provocar la incorporació d’aire o d’un altre gas a la massa, la formació d’una emulsió o la cristal·lització fina d’una solució saturada.
    1. transitiu Anar a topar, seguidament o a intervals, una cosa en moviment contra un obstacle. La pluja batia la paret.
    2. intransitiu Les onades batien contra la roca.
    3. intransitiu per analogia Batre el sol de ple a la façana.
  7. intransitiu fisiologia animal Executar el cor els seus moviments naturals de contracció i dilatació; bategar.
  8. transitiu
    1. Atacar a trets (una muralla, etc.) per enderrocar-la, per obrir-hi una bretxa. Batre la muralla a canonades.
    2. per extensió La cavalleria ha batut el camp enemic.
  9. transitiu Recórrer (un territori) fent-hi mal i saquejant-lo.
  10. transitiu Recórrer (el bosc, el bardissar, etc.) per aixecar la caça.
  11. transitiu
    1. Vèncer (algú). L’equip foraster va batre l’equip local.
    2. batre el rècord esports En un esport competitiu, obtenir un resultat superior al millor resultat registrat fins aleshores.
  12. pronominal
    1. Combatre, lluitar. El destacament s’ha batut amb coratge. Ha de batre’s amb el millor jugador.
    2. batre’s en retirada ciències militars Cedir el camp davant l’empenta de l’enemic.
  13. esports
    1. transitiu En el beisbol, colpejar amb el bat (la pilota que tira el llançador) per enviar-la lluny dels defensors dins els límits del camp de joc.
    2. usat absolutament Has batut massa lluny.
    3. intransitiu Fer de batedor.
  14. transitiu indústria tèxtil
    1. Donar cops repetits, manualment o en batedores, a les troques o els teixits en l’operació de batement.
    2. Formar les malles en les màquines de teixit de punt fent passar les malles de la passada anterior per sobre el bec de l’agulla de premsa o la llengüeta de l’agulla selfactina, fins que cauen en trobar el buit.
  15. batre les ales (un ocell) Batre l’aire amb les ales estirades com per volar.
  16. batre les dents Petar de dents.