■ topar

Homòfon: tupar
Etimologia: d’origen onomatopeic, del so top d’un xoc 1a font: s. XV
    verb
  1. intransitiu
    1. Venir una cosa a tocar més o menys violentament a una altra que troba en el seu camí. En alçar-se va topar de cap amb el sostre, contra el sostre. El cotxe va anar a topar contra un arbre.
    2. figuradament En aquest afer, vam topar amb grans dificultats. Cadascú no cercava sinó el seu profit i havien de topar un dia o altre.
  2. intransitiu Donar cops amb el cap els moltons i altres animals banyuts. Els dos mascles topaven lluitant pel territori.
  3. transitiu Trobar algú o alguna cosa per atzar. Quan ja no pensava en ell, un dia el vaig topar al carrer. Si algun dia ens topéssim, no el coneixeria.