topar

Pronúncia: tupá
    verb intransitiu
  1. heurter tr, cogner tr. Topar amb (contrael sostre, heurter le plafond. Topar contra (ambun arbre, heurter un arbre .
    • [amb el cotxe] tamponner tr.
  2. figuradament se heurter à pron, buter contre. Topar amb dificultats, se heurter à (buter contre) des difficultés.
  3. [moltons, animals banyuts] cosser, se doguer pron.
  4. verb transitiu
  5. [algú] tomber sur, rencontrer. Ahir vaig topar el meu amic, hier je suis tombé sur mon ami.