■ to

Etimologia: del ll. tŏnus, i aquest, del gr. tónos ‘tensió d’una corda; accent; to’ 1a font: 1575, DPou.
    masculí
    1. acústica Característica d’un so determinada per la freqüència de la vibració fonamental o primer harmònic.
    2. control de to electroacústica Circuit per a controlar el to i modificar la resposta de freqüència d’un amplificador d’audiofreqüència.
    3. to cardíac medicina Cadascun dels dos sorolls, primer i segon, que hom sent en auscultar la regió cardíaca.
    1. fonètica, fonologia Tret fonètic que depèn de la freqüència de l’ona fonamental. En una ona simple, on no hi ha harmònics, el to equival al timbre.
    2. Inflexió o modulació de la veu en tant que expressa els diversos sentiments. Ho va dir en to d’amenaça. Parlar en un to modest, suplicant, arrogant. Jo li vaig respondre en el mateix to.
    3. per analogia Mira en quin to m’escriu!
    4. pujar (o baixar) (algú) de to Parlar, captenir-se, amb més (o amb menys) arrogància o sobergueria.
  3. figuradament
    1. Maneres, capteniment, d’una persona en societat. En aquelles circumstàncies, aquella observació era de molt mal to.
    2. Grau de major o menor elevació que hom atribueix a la manera de captenir-se en societat. Gent de bon to.
    3. donar el to (a alguna cosa) Fer-la aparèixer en tal o tal grau d’elevació, de consideració, de criteri, etc. El polític X dona el to als diaris del seu partit.
    4. donar-se to Donar-se importància davant la gent.
  4. música
    1. Interval que correspon a la segona major.
    2. En teoria clàssica, tonalitat. Simfonia en to de re major. To major, to menor.
    3. Altura de l’afinació d’un instrument. Una flauta en to de fa.
    4. So just, afinat. Cantar fora de to.
    5. agafar el to Copsar el grau d’elevació d’una nota o notes musicals per a cantar o sonar d’acord amb aquesta elevació.
    6. donar el to Fer sentir un so de determinada elevació perquè els músics o cantants, sentint-lo i imitant-lo, puguin graduar llur veu i llurs instruments.
    7. posar a to Fer que un instrument músic tingui graduats els seus sons d’acord amb els altres o amb una determinada elevació del so.
    8. posar a to figuradament Fer que (una persona o una cosa) tingui el comportament o el funcionament que se n’espera.
  5. òptica i luminotècnia
    1. Atribut de la sensació visual que permet de classificar un color com a vermell, verd, groc, etc.
    2. Grau d’intensitat, de vivesa, d’un color. Tons clars.
  6. medicina i fisiologia animal
    1. Grau normal de vigor i tensió.
    2. Estat d’elasticitat d’un teixit normal i aptitud per a complir la seva funció en resposta a un estímul ordinari.
    3. to muscular Estat de tensió activa dels músculs, permanent i involuntària, variable en la seva intensitat segons les diverses accions reflexes que la reforcen o la inhibeixen.