sonar
Accessory
Etimologia: del ll. sonare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
verb
-
intransitiu
- Emetre un so o sons. La trompeta s’ha trencat i no sona. Ja sonen les campanes.
- Produir sons amb instruments músics. Tot el dia canta i sona.
- Tenir, una lletra, un so. La hac no sona.
- fer sonar (una lletra) Pronunciar-la. Feia sonar les erres finals.
-
intransitiu
- Deixar-se sentir per l’oïda. Aquest acord no sona prou. Un instrument que sona bé. Aquest mot sona bé a l’orella.
- Ésser citat o esmentat. El seu nom sona entre els papables. Aquest assumpte no va sonar per res en la reunió.
- Despertar alguna cosa en algú un record, com si ja ho hagués sentit en alguna altra ocasió. Et sona, aquest nom? Aquesta música no em sona gens.
- per extensió Em sona aquesta cara.
- Causar una certa sensació. Tot això em sona molt estrany.
- transitiu Tocar (un instrument), fer que emeti sons. Anaven cantant i sonant instruments.
- transitiu Tocar una peça de música. Passava sonant tristes complantes.
Vegeu també:
sonar2