sonar 1

verb intransitiu sonare. Sonar el telèfon, sonare il telefono. || [un instrument músic] suonare. || [a l'oïda] suonare. Sonar bé, malament, sonare bene, male. || pronunziare. L'erra final no sona, la erre finale non si pronunzia. || [un nom] parere di averlo già sentito. || fig essere, essere annoverato -a. || tal com sona proprio così, come lo senti.

verb transitiu [tocar un instrument, una obra musical] sonare. Sonar el violí, sonare il violino.


Vegeu també:
sonar2