■ servei

Partició sil·làbica: ser_vei
Etimologia: del ll. servĭtĭum, per via semiculta 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
    1. Acció de servir o d’ésser útil a algú o a algun ús. Vaig llençar aquella eina perquè ja no em feia gens de servei.
    2. Avantatge que hom procura a algú intervenint personalment. Li estic agraït perquè m’ha prestat un gran servei.
    3. Conjunt de treballs, d’operacions, etc., que serveixen a un ús determinat. El servei de correus no és gaire eficient. Una màquina fora de servei. El servei de metges.
    4. plural economia Conjunt de les activitats econòmiques que inclou les activitats no incorporades als sectors primari o secundari.
    5. posar en servei Posar en ús, en funcionament. Ja han posat en servei la nova línia de metro.
    6. servei de missatges curts [sigla SMS] telecomunicacions Sistema que permet l’intercanvi de missatges en format de text, generalment amb un límit de caràcters, mitjançant els telèfons mòbils i altres aparells electrònics.
    7. servei mèdic d’empreses medicina Servei de medicina laboral que té per funció la conservació i la millora de la salut dels treballadors dins l’àmbit d’una empresa.
    8. servei social dret i ciències polítiques Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups mitjançant l’articulació de diversos valors i interessos a través de complexos mecanismes polítics i administratius.
    1. Acció de servir algú o alguna cosa, com a servent, súbdit, criat, etc. Consagrar-se al servei de l’Església.
    2. Conjunt de deures d’algú envers el seu senyor, envers aquell a qui hom deu obediència, de qui hom s’ha posat a la disposició. Vaig passar dos anys al servei d’aquella casa.
    3. Conjunt dels criats d’una casa. Tenen un servei molt amatent.
    4. Conjunt d’estris amb què hom serveix el menjar, les begudes. Un servei de taula de porcellana de Saxònia.
    5. dret administratiu Situació d’un funcionari públic dins l’horari en què desenvolupa les seves funcions laborals. Anys de servei. Acte de servei.
    6. història del dret En el règim feudal, dependència d’un vassall respecte al seu senyor i obligacions a què està subjecte.
    7. servei civil sociologia i dret Alternativa al servei militar, exigida pels objectors de consciència i reconeguda en moltes legislacions, consistent en una prestació personal en alguna de les activitats incloses en el concepte general de servei social.
    8. servei civil sociologia i dret Prestació personal obligatòria per al compliment de finalitats d’interès general, com són la defensa nacional o les plantejades per circumstàncies especials.
    9. servei militar (o simplement servei) organització militar Sistema de prestació personal per a nodrir les institucions militars.
    10. servei postvenda Servei que una empresa ofereix als seus clients per atendre els problemes que sorgeixin després de la venda.
    11. servei públic [abreviatura s. p.] dret administratiu Servei prestat de forma regular i contínua per l’administració directament o mitjançant concessionari, per a satisfer les necessitats generals públiques.
    12. serveis auxiliars organització militar Conjunt de tasques secundàries dels cossos de l’exèrcit, estranyes al servei d’armes i a la instrucció i que en ocasions han estat encomanades a soldats amb algun tipus de manca física, de caràcter lleuger.
    13. servei social de la dona història i ciències polítiques Institució franquista creada el 1940 que obligava totes les dones solteres de més de disset anys a tres mesos de formació (religiosa, política i domèstica) i tres de prestació al servei de l’estat, normalment en biblioteques, en hospitals o en tasques administratives.
  3. lavabo 3 3.
  4. esports Acció de posar la pilota en joc.
  5. protestantisme Nom donat generalment a la celebració litúrgica; ofici, culte.