■ rebre

Etimologia: cat. ant. rezebre, reebre, ll. recĭpĕre ‘prendre, agafar, rebre’, der. de capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Prendre, acceptar, algú allò que li és ofert, tramès, pagat, etc. Rebre un present. Rebre el preu dels seus serveis.
    2. figuradament Rebre noves d’un absent. Rebre un premi, un càstig. Rebre una bona educació. Rebre ordres. Rebre una forta impressió.
    3. rebre el dol Ésser objecte de les manifestacions de condol dels qui assisteixen en un enterrament o un funeral.
  2. Ésser objecte de l’arribada d’una cosa. El llac rep l’aigua de dos rius. La cambra rep la llum per una finestra.
    1. Admetre algú a casa, voler-lo per companyia, deixar-lo entrar. Rebre una visita. El va rebre amb els braços oberts. M’han rebut molt malament. L’han rebut a l’acadèmia.
    2. especialment Sortir a camí a un que arriba, per obsequiar-lo o fer-li festa. L’han sortit a rebre amb tots els honors.
    1. Ésser objecte de l’acció d’una cosa que causa dolor, dany, ofensa; patir. Cansat de rebre insolències. Rebre una bufetada, una empenta.
    2. usat absolutament Si em toques, rebràs. Mira que rebràs. Sempre li toca rebre.
    3. qui gemega, ja ha rebut Expressió que hom empra referint-se als qui són víctimes d’un dany i no poden fer res per a evitar-ne les conseqüències.