■ punta

Etimologia: del ll. td. pŭncta ‘estocada, punxada amb arma blanca’, participi fem. de pŭngĕre ‘punxar’ 1a font: s. XIII
  1. femení
    1. Extrem agut d’una cosa. La punta de l’espasa. La punta d’una agulla. Fer punta al llapis. Acabat en punta.
    2. per analogia La punta d’un campanar, d’una piràmide, d’una muntanya.
    3. per analogia La part més extrema i avançada d’una cosa. La punta del peu, del dit, de la llengua, del nas. La punta de la sabata.
    4. per extensió Cadascun dels angles o extrems d’una peça, objecte. Les quatre puntes del mocador. El capell de tres puntes.
    5. portar (una cosa) a punta d’espasa figuradament Portar-la amb tot el rigor, sense fer concessions.
  2. femení
    1. Nom de diferents objectes terminats en punta.
    2. fusteria i indústries del calçat Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament.
    3. prehistòria Instrument lític que consta d’una extremitat aguda.
    4. punta de cigar (o de cigarret) Allò que en resta en acabar de fumar-se’ls; burilla, llosca.
  3. femení figuradament Grau mínim o inicial d’una qualitat. Una punta d’agre, de dolç, de salat, etc.
  4. femení figuradament
    1. estar de punta Estar renyit amb algú.
    2. posar-se de punta Renyir, enemistar-se.
  5. adjectiu invariable
    1. De màxima activitat, intensitat, modernitat, màxim rendiment, etc. Les hores punta del metro, del trànsit. Tecnologia punta.
    2. articles punta Articles utilitzats com a reclam per a la venda d’altres articles.
    3. empreses (o sectors) punta economia Empreses o sectors que constitueixen la base de la producció dels ingressos dins el procés econòmic d’una nació o dins un sistema econòmic.
    4. hora punta economia En la producció, hora de màxim rendiment.
    5. hora punta economia En la utilització d’energia, hora de màxim consum d’electricitat.
    6. hora punta radiotècnia i televisió Franja horària de major audiència en la programació televisiva o radiofònica.
  6. femení heràldica
    1. Part inferior del camper on se situa un peu.
    2. Peça fonamental consistent en un llarg triangle la base del qual ocupa dos terços de la vora inferior de l’escut i que puja en angle agut cap a la vora superior però sense arribar-hi.
  7. femení indústria tèxtil
    1. [sovint en pl] Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
    2. punta al sargit Punta en la qual els fons dels motius ornamentals són brodats a la basta, com si fossin un sargit.
    3. punta bordelesa Punta feta amb un tul sota el qual hom posa el dibuix que és resseguit pel procediment de la basta i fa que els contorns restin ben dibuixats.
  8. a punta de dia (o d’alba) Quan comença a fer claror, però abans de sortir el sol.
  9. en punta de costat patologia Dit del dolor intens, al costat del tòrax, que produeixen certes malalties.
  10. no veure la punta (d’una cosa) No veure’n la finalitat o la gràcia que hom li atribueix.
  11. poder de les puntes electricitat Propietat que posseeixen els cossos acabats en una punta metàl·lica, consistent a deixar fluir les càrregues elèctriques i neutralitzar qualsevol cos electritzat pròxim a la punta.
  12. punta de terra Braç de terra de poca extensió que avança dins la mar.
  13. punta i taló dansa Pas de dansa que hom fa amb el peu marcant primer amb la punta i després amb el taló.
  14. punta seca art Gravat calcogràfic que s’obté per estampació, sobre paper, d’una planxa de coure o de zenc gratada directament per l’artista mitjançant una punta afilada d’acer.