■ provar

Compareu: emprovar i tastar
Etimologia: del ll. probare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Sotmetre una persona o una cosa a certes experiències per apreciar-ne el que val o el que pot, per veure si va bé, si és com cal. Provar un mètode. Provar la resistència d’un pont. Provar la fidelitat d’algú.
    2. Assajar.
    3. Intentar de reeixir a fer una cosa [hom l’uneix a l’infinitiu per la preposició de]. Prova de caminar amb aquestes sabates. Vaig provar de convèncer-lo.
    4. Conèixer per experiència. Ell, pobre, ja ha provat la fam.
  2. transitiu Establir la veritat d’una cosa donant raons, adduint arguments, fets, testimonis. Provar la innocència d’un acusat. Els teus arguments no proven res.
  3. intransitiu Anar bé a algú, fer profit. Aquest viatge m’ha provat molt. El sopar no li ha provat gaire.