■ emprovar

Etimologia: de provar 1a font: s. XX, Carner
    verb
    1. transitiu Veure si cau bé, a algú, una peça de vestir. Emprova-li el vestit i les sabates.
    2. pronominal Emprovar-se un abric.
  2. per extensió confecció
    1. transitiu Veure com cau, a algú, una peça de roba a mig fer i fer els retocs que calgui perquè caigui bé a fi de poder-la cosir definitivament.
    2. pronominal Emprova’t l’abric.
    3. usat absolutament Demà ja podrem emprovar.