pols
Accessory
Etimologia: del ll. pŭlsus, -us ‘impuls, xoc’, de pulsus, -a, -um, participi de pĕllĕre ‘empènyer’ 1a font: s. XIII, Cerverí
Body
-
[plural polsos]
masculí
-
fisiologia animal
- Expansió i contracció arterials que poden ésser percebudes pel dit que palpa una artèria superficial. Pols alternant. Prendre el pols a un malalt.
- prendre el pols (a algú) figuradament Sondar-li les intencions. Prendre el pols a l’opinió pública.
- Seguretat de la mà a fer els moviments adequats per a l’execució d’una cosa, com escriure, manejar una arma, etc. Tenir bon pols.
- Templa.
- Polsada.
-
a pols
locució adverbial
- Fent força amb el braç sense recolzar-lo enlloc en aixecar o sostenir quelcom.
- figuradament Amb el sol esforç personal, sense l’ajut de ningú. S’ha guanyat l’ascens a pols. Obtenir l’èxit a pols.
Vegeu també:
pols2
pols3