pols2

  1. f.
    polsim (→) o polsina, pols molt fina.
    borró, pòsit que va formant lentament a terra la pols en suspensió a l'aire.
    polseguera (→), gran quantitat de pols, especialment emportada pel vent.
    Compareu: corcadura: pols que fan els corcs, pallús o garbissos: pols que resta després de la batuda, marro
  2. Fer pols: Polsejar, alçar pols. Salinar-se, fer-se pols un maó mal cuit.


  3. Vegeu també:
    pols1
    pols3

© Manuel Franquesa