Es mostren 4 resultats

món

món

Accessory
Homòfon: mont
Etimologia: del ll. mŭndus, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    [plural mons] masculí
    1. Conjunt de totes les coses, la realitat, l’univers sencer, en contraposició al diví, a Déu. La creació del món. La fi del món. Déu feu el món en sis dies.
    2. com hi ha món! Exclamació amb què hom reforça una afirmació, una ordre, una amenaça, etc., o que demostra sorpresa, decepció, etc.
    3. des que el món és món Des de la creació, sempre.
    4. el món no va ésser fet en un dia Expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament, i amb la qual hom recomana paciència.
    5. ésser (alguna cosa) la fi del món (per a algú) figuradament Resultar-li molt perjudicial, fer-se’n un problema insuperable, etc.
    6. no haver vist mai el món per un forat figuradament Expressió usada per a indicar que algú no té gens d’experiència.
    7. perdre el món de vista hiperbòlicament Desmaiar-se, perdre els sentits.
    8. perdre el món de vista figuradament Expressió usada per a indicar el desbordament, la desorientació, etc., que ha sofert algú a causa de determinades circumstàncies.
    9. quin món de mones! Expressió amb què hom manifesta un cert desengany del món, per les tribulacions, falsedats, etc., que s’hi esdevenen.
    1. El planeta Terra. Fer la volta al món.
    2. hiperbòlicament És el millor metge del món.
    3. Una part de la Terra.
    4. Qualsevol planeta o cos celeste, especialment considerat com a hàbitat. La pluralitat dels mons.
    5. a l’altre cap (o a l’altra part, o a la fi) del món hiperbòlicament Molt lluny.
    6. caure (a algú) el món a sobre figuradament Enfonsar-se-li el món.
    7. el món antic La part de la Terra coneguda pels antics.
    8. el món és un mocador figuradament Expressió usada com a comentari al fet d’haver-se trobat persones conegudes en un lloc on, per llurs residències, trajectòria de vida, etc., hom no podia esperar-ho; al fet d’ésser coneguda una notícia o una persona on era insospitable que hom la conegués.
    9. el nou món La part de la Terra descoberta modernament.
    10. el Nou Món Amèrica.
    11. el Quart Món economia Denominació aplicada al conjunt de persones que viuen en una situació de pobresa dins de les societats industrialitzades i econòmicament desenvolupades.
    12. el Tercer Món economia Conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupament.
    13. enfonsar-se (o ensorrar-se) el món (a algú) figuradament Sentir-se extremament desgraciat, acabat, fracassat, etc.
    14. no cabre (algú) al món figuradament Ésser molt superbiós.
    15. prometre el món i la bolla figuradament Prometre coses que no es poden donar.
    16. per aquests mons de Déu Per diferents llocs, pel món. Anant per aquests mons de Déu, he vist moltes coses.
    17. rodar (o córrer, o veure, etc.) món Viatjar.
    1. La Terra considerada com el teatre de la vida humana.
    2. anar-se’n a l’altre món figuradament Morir-se.
    3. anar-se’n del (o d’aquest) món figuradament Morir-se.
    4. aquest món religió La vida present, terrena.
    5. enviar a l’altre món irònicament Occir.
    6. ésser al món Viure.
    7. ésser més de l’altre món que d’aquest irònicament Ésser extremament decrèpit.
    8. l’altre món religió La vida eterna, allò que és més enllà de la vida present.
    9. no ésser d’aquest món figuradament Estar distret o allunyat de les coses temporals, de les preocupacions socials.
    10. no res de l’altre món figuradament No res d’estrany, no res d’extraordinari.
    11. posar (o portar, o dur) al món Donar naixença.
    12. treure del món figuradament Occir.
    13. venir (o arribar) al món Néixer.
  1. Part de la societat humana caracteritzada per alguna qualitat comuna als seus individus. El món literari. El món de les bèsties. El món de les finances.
    1. La societat.
    2. de món locució adjectiva Dit de la persona de molta experiència.
    3. el gran món L’alta societat.
    4. entrar en el món Introduir-se en la vida social.
    5. riure’s del món figuradament No tenir prejudicis, despreocupar-se del que diran.
    6. tenir món Ésser molt experimentat.
    1. Conjunt de tots els homes, el gènere humà. Amb aquestes raons venceràs el món.
    2. mig món hiperbòlicament Molta gent. Coneix mig món.
    3. tot el món hiperbòlicament Tothom. Ja no temo res, ho diré davant tot el món.
    4. un món (d’alguna cosa) hiperbòlicament Moltíssims, gran quantitat.
  2. cristianisme
    1. Allò que concerneix els interessos terrenals, en oposició a les coses de l’esperit.
    2. Segons el catecisme tradicional, un dels tres enemics de l’ànima, entès com a representació de les delícies i vanitats terrenals.
  3. heràldica Figura heràldica que representa el globus imperial que portaven a la mà els emperadors, o sobre la corona els sobirans.

món

mon1

mon

Accessory
Etimologia: del ll. meum, 1a. pers. masc. sing. del pronom possessiu, contret en mum en construccions proclítiques del ll. vg 1a font: s. XIV, Llull
Body
adjectiu [plural mos] Possessiu masculí que fa referència a la primera persona del singular. Mon pare.


Vegeu també:
mon2

mon1

mon2

mon

Body
    [plural mons] lingüística
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mon.
  2. masculí Llengua de la família monkhmer, parlada a l’est de Yangon, Myanmar.


  3. Vegeu també:
    mon1

mon2

mon-

mon-

Body
Prefix, del grec mónos, que significa ‘un’, ‘un de sol’. Ex.: monandre, monarquia.

mon-