Es mostren 2 resultats

■ lluir1

lluir

Partició sil·làbica: llu_ir
Etimologia: del ll. lūcēre, íd., d’una arrel bàsica *luc- ‘ésser lluminós, aclarir’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    verb
    1. intransitiu Aparèixer lluminós, reflectir la llum. Com lluen, els estels! Els ulls del gat lluïen en la foscor.
    2. transitiu per extensió Emblanquinar.
    3. lluir-li (a algú) el pèl figuradament Palesar-se en el seu vestir, el tren de vida, etc., que li van molt bé els negocis, que neda en l’abundància.
  2. figuradament
    1. intransitiu Correspondre l’esforç esmerçat en una cosa, el seu mèrit, les seves qualitats, etc., a la seva aparença, als resultats obtinguts. Aquest moble no llueix, posat aquí. És una gent que no els llueix el que guanyen. La roba de les cortines és molt bona, però no llueix.
    2. intransitiu Tenir, algú o alguna cosa, un aspecte esplendorós. Són una gent que llueixen molt.
    3. transitiu Exhibir, fer que es vegi, es noti, bé alguna cosa. És molt intel·ligent, però no llueix el que val. Sempre que pot llueix totes les joies.
    4. pronominal Sortir airós, amb bon èxit. En tots els exàmens ha tingut sort i s’ha pogut lluir.
    5. pronominal irònicament Quin fracàs, m’he ben lluït!


    3. Vegeu també:
    lluir2

■ lluir1

verb intransitiu Aparèixer lluminós, reflectir la llum Com lluen, els estels Els ulls del gat lluïen en la foscor transitiu per extensió Emblanquinar lluir-li a algú el pèl figuradament Palesar-se en el seu vestir, el tren de vida, etc, que li van molt bé els negocis, que neda en l’abundància figuradament intransitiu Correspondre l’esforç esmerçat en una cosa, el seu mèrit, les seves qualitats, etc, a la seva aparença, als resultats obtinguts Aquest moble no llueix, posat aquí És una gent que no els llueix el que guanyen La roba de les cortines és molt bona, però no llueix…
Informació complementària
Traducció

■ lluir2

lluir

Partició sil·làbica: llu_ir
Etimologia: del ll. luĕre ‘satisfer, pagar un deute’ 1a font: 1400
    verb transitiu antigament dret català
  1. Satisfer els drets corresponents a un senyor directe per raó del lluïsme en el cas de transmissió de la finca emfitèutica.
  2. Reduir o redimir un cens o una altra obligació de caràcter real.
  3. Cancel·lar una servitud o una hipoteca.
  4. dret de lluir i de quitar Facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel preu mateix de la venda.


    5. Vegeu també:
    lluir1

■ lluir2

verb transitiu antigament dret català Satisfer els drets corresponents a un senyor directe per raó del lluïsme en el cas de transmissió de la finca emfitèutica Reduir o redimir un cens o una altra obligació de caràcter real Cancellar una servitud o una hipoteca dret de lluir i de quitar Facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel preu mateix de la venda Vegeu també lluir 1
Informació complementària
Traducció