■ lloc

Etimologia: del ll. lŏcus, íd. 1a font: 1150
    masculí
    1. Porció determinada de l’espai. Se’l troba en tot lloc. Un lloc alt, baix. Un lloc descobert. Un lloc fortificat. Aquest moble ocupa molt de lloc.
    2. geografia Paratge.
    3. fer lloc Deixar lliure una porció d’espai, fer per manera que algú hi pugui passar, s’hi pugui encabir, etc.
    4. lloc geomètric matemàtiques Conjunt dels punts del pla o de l’espai que gaudeixen d’una determinada propietat.
    5. lloc sagrat religió Espai vinculat d’alguna manera a la divinitat.
    6. llocs sants cristianisme Indrets de Palestina que foren escenari de la predicació i la passió de Jesús.
    7. lloc web informàtica Conjunt de pàgines web enllaçades entre si que una organització o una persona exposa a internet perquè hom pugui consultar-les.
    1. Porció d’espai assignada a una persona o una cosa determinada o destinada a ésser ocupada per algú o alguna cosa o complir una funció determinada. Posar cada cosa al seu lloc. Que ningú no es mogui del seu lloc! Anar al lloc del combat. Aquí no és lloc de parlar. Té un braç fora de lloc.
    2. per extensió Volia dur els nens a l’escola municipal, però ja no hi havia lloc.
    3. figuradament Càrrec, destinació, col·locació, funció, en què hom treballa per guanyar-se la vida. Té un bon lloc en aquella empresa. Li han donat un lloc de conserge.
    4. figuradament i per extensió Ocupa un lloc eminent en les lletres.
    5. al lloc de (algú altre) locució adverbial Si hom es trobava en la situació d’algú. Jo, al lloc d’ell, ho hauria fet així.
    6. composició de lloc Examen i consideració de la porció d’espai on s’efectua o ha d’efectuar-se una acció.
    7. composició de lloc figuradament Examen i consideració de la situació en què hom es troba, de les circumstàncies que l’envolten, etc., per orientar-se i actuar en conseqüència.
    8. en lloc de locució adverbial En comptes de, en substitució de. Vindré jo en lloc d’ell. Si no tens orenga, en lloc seu posa-hi farigola.
    9. fer lloc figuradament Deixar d’existir o d’actuar alguna persona o alguna cosa i ésser substituïda per una altra.
    10. lloc escusat lavabo 3 3.
    1. Ocasió, motiu. No hi ha lloc per a tantes queixes.
    2. donar lloc a (alguna cosa) Fer que vingui bé de fer-la.
    3. tenir lloc (una cosa) Acomplir-se, realitzar-se.
    1. Indret o entitat de població.
    2. especialment Localitat o terme que no té la consideració de ciutat o de vila.
    3. lloc clos Població emmurallada.
    4. lloc clos dret Expressió referida a la limitació al dret d’establiment en determinades localitats per a certes professions.
    5. lloc insigne història del dret català Títol que rebien determinades localitats per raó de llur importància.
  5. Passatge d’un llibre on es troba un text determinat.
  6. agricultura Unitat d’explotació agrària típica de Menorca.
  7. lloc comú
    1. Principi general del qual hom treu proves per a una argumentació.
    2. Tòpic.
  8. lloc teològic teologia Cadascuna de les fonts d’on la teologia treu els seus principis i arguments.