■ idea

Partició sil·làbica: i_de_a
Etimologia: del ll. idea, íd., i aquest, del gr. idéa ‘aparença, imatge ideal d’un objecte’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. filosofia
    1. psicologia Representació intel·lectual d’una cosa.
    2. Terme lògic, interpretat també sovint com a realitat ontològica, corresponent a la idea com a concepte.
    3. idea transcendental En el criticisme kantià, concepte exigit per la raó, sense, però, cap objecte que hi correspongui en el món de la sensibilitat.
  2. Concepció elemental, noció general d’una cosa. T’ho explicaré pel damunt perquè te’n facis una idea.
    1. Concepció que hom es proposa de realitzar, pla, propòsit, intenció. Tenim la mateixa idea.
    2. Ideal, doctrina.
    3. plural Conjunt de creences, d’opinions, d’un individu o d’un grup social, en política, religió, etc. Comunió d’idees.
    4. Part fonamental, substancial, d’una doctrina, d’un raonament, d’una obra, etc.
  4. Enginy per a disposar, inventar. És un home d’idea.