■ home

Etimologia: del ll. hŏmo, hŏmĭnis, íd. (cf. hom) 1a font: s. XII
    [plural homes o, antic i dialectal, hòmens] masculí
    1. antropologia Gènere de primats antropoides de la família dels homínids (Homo sp) que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització (Homo habilis, Homo erectus, Homo sapiens). L’home de Rhodèsia.
    2. Espècie humana, considerada de manera general; humanitat. L’origen de l’home.
    3. Ésser humà. Lluny de la societat dels homes.
    4. Ésser humà, considerat en les seves qualitats o en les seves febleses. Home soc, i és humana ma mesura. L’home proposa i Déu disposa.
    5. com un sol home locució adverbial Amb la unanimitat completa i espontània de tots els presents. Van protestar com un sol home.
    6. home de Cromanyó antropologia Homínid del paleolític superior (Homo sapiens sapiens), avantpassat directe dels humans actuals, les característiques principals del qual són: estatura elevada, crani dolicocèfal, cara ampla i curta, front recte i nas estret i prominent.
    7. home de molts oficis, mestre de res Refrany que vol dir que el qui es dedica a moltes feines, no sol ésser hàbil en cap.
    8. home de molts oficis, pobre segur Refrany que significa que el qui es dedica a moltes professions, no s’hi sol guanyar la vida.
    9. home de Neandertal antropologia Homínid del paleolític mitjà (Homo neanderthalensis) les característiques principals del qual són: cos baix de complexió robusta, amb extremitats grosses, crani amb el front aplanat i mandíbula superior prominent.
    10. l’home proposa i Déu disposa Refrany amb què es comenta la frustració d’algun pla o propòsit.
    1. Persona del sexe masculí, en contraposició a dona.
    2. [usat sovint adjectivament] Home considerat com a posseïdor de virilitat, coratge, potència, etc. No ets home si no ho fas!
    3. Home considerat com a formant part d’una certa categoria de persones. Un home de bé, de cor, de talent, de mèrit. És un home de gust: va molt elegant. Un home de lletres, de negocis.
    4. Home pertanyent a les classes populars, per oposició a senyor. Ha vingut l’home de la cansaladeria.
    5. ésser (o semblar) un altre home Haver canviat molt algú en les seves qualitats, actituds, en el seu aspecte, etc. Des que li han augmentat el sou és un altre home.
    6. fer-se home Fer-se una posició independent, obrir-se camí en la vida.
    7. l’home dels nassos Personatge imaginari que pren vida el darrer o el primer dia de l’any, i del qual hom diu, especialment als infants, que té tants nassos com dies té l’any.
    8. l’home del sac Personatge imaginari que hom esmenta per fer por als infants amenaçant-los que se’ls endurà dins el seu sac. Si no et portes bé cridaré l’home del sac.
    9. home salvatge història Personatge simbòlic que prenia part en les festes populars medievals.
    1. Adult, en contraposició a noi. El teu fill ja és un home.
    2. fer-se un home Créixer, un noi, arribar a l’edat adulta.
  4. Marit. La Maria té l’home malalt. On treballa, el teu home?
    1. Home considerat com a dependent d’un altre; vassall, obrer, soldat. El capità agafà deu dels seus homes, i avançà devers l’enemic.
    2. home d’armes història Guerrer que en els exèrcits medievals anava amb dos o tres arquers, un escuder, un patge i un vailet.
    3. home de cavall història Soldat que combatia a cavall.
    4. home de peu història Guerrer que combatia a peu.
  6. jocs d’entreteniment Nom d’un joc de cartes.
  7. home! col·loquialment Vocatiu emprat en parlar a un home a qui es tracta amb familiaritat, com a expressió d’enuig, d’impaciència, de sorpresa, de disconformitat, etc. Calla, home, calla! Home!, no sabia que fossis aquí. Espatlla-ho tot, home!
  8. home bo dret processal Persona que acompanya les parts en els actes conciliatoris per procurar, juntament amb el jutge, l’avinença entre les parts.
  9. home de consell història del dret català Del segle XIII al XVIII, membre merament vocal amb vot deliberatiu en una corporació, que no ostentava altra missió específica d’ordre directiu.
  10. home de les neus mitologia Ieti.
  11. home del temps Meteoròleg que elabora i presenta la informació meteorològica en un mitjà de comunicació, especialment audiovisual.
  12. home de mar marina, marítim Mariner.
  13. home de paratge història
    1. Al Principat de Catalunya i al Regne de València, home de llinatge conegut, generós o honrat que, sense ésser magnat, noble o cavaller, procedia de llinatge militar o aloer; pot ésser considerat de la més petita noblesa de caràcter rural.
    2. Al Regne de València, membre inferior de l’estament militar.
  14. home de valor antigament Persona d’alta categoria social.
  15. home de vila història A la baixa edat mitjana, prohom d’una vila.
  16. home d’honor història i dret català A Mallorca, propietari d’una honor o possessió.
  17. home granota marina, marítim i esports Escafandrista.
  18. home orquestra Músic ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al damunt.
  19. home propi història i dret català Del segle XI al XV, aquell qui per raó de la seva adscripció a la terra estava sota la dependència del senyor del mas o borda, o bé el que estava sotmès a un senyor per raó de vassallatge.
  20. home soliu història i dret català Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.
  21. jove home història del dret català Als segles XII-XV, fill d’un pagès de remença que no era hereu del mas o borda.
  22. ric home història
    1. Nom o títol donat als regnes de Castella i Lleó als comtes, barons i grans vassalls d’il·lustre i antic llinatge que gaudien d’ampli ascendent sobre el rei.
    2. Al regne d’Aragó, durant l’edat mitjana, títol donat als senyors que constituïen la més alta noblesa pel fet d’ésser d’il·lustre llinatge (corresponien als magnats catalans).
    3. per extensió Al Principat de Catalunya, magnat, baró o noble.