■ espatlla

Etimologia: del ll. td. spatŭla ‘omòplat; espàtula, pala’, dimin. de spatha ‘pala’ 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. anatomia animal Regió superior i lateral del cos, situada a cada costat del coll, que inclou l’articulació escapulohumeral.
    2. alimentació, indústries alimentàries Qualsevol dels dos quarters davanters del bestiar boví, oví, cabrú i porcí. Espatlla de xai rostida. Pernil d’espatlleta serrana.
    3. arronsar (o encongir) les espatlles (o arronsar-se [o encongir-se] d’espatlles) Fer un moviment amb les espatlles, alçant-les, per manifestar ignorància o indiferència.
    4. arronsar (o encongir) les espatlles (o arronsar-se [o encongir-se] d’espatlles) figuradament Adoptar, prendre, una actitud d’indiferència, de resignació.
    5. ésser carregat d’espatlles Tenir les espatlles grosses.
    6. posar l’espatlla (o fer espatlla [o espatlles]) Prestar suport, ajudar, defensar, protegir.
    1. dialectal antigament anatomia Esquena, especialment la part alta de l’esquena.
    2. donar (o girar) les espatlles Girar-se d’esquena per fugir.
    3. girar l’espatlla (o les espatlles) (a algú) figuradament Girar-li l’esquena.
    4. guardar (o cobrir) les espatlles (a algú) Protegir-lo, garantir-lo contra qualsevol perill, amenaça.
    5. tenir les espatlles guardades (o cobertes) Comptar, a l’hora d’emprendre un negoci, amb seguretats o amistats que el garanteixin contra qualsevol risc.
    6. tirar-se (alguna cosa) a l’espatlla (o a les espatlles) No preocupar-se’n, tirar-se a l’esquena.
  3. arts gràfiques Part del caràcter tipogràfic que va des del final de l’arbre fins a la base de l’ull.