■ escampar

Etimologia: de camp 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Separar en diferents direccions les parts que formaven un conjunt. Si el gos s’esvera, escamparà les ovelles. No escampis les escombraries passant-hi pel damunt. Escampa la sal per damunt del pa amb tomàquet.
    2. pronominal La gent va escampar-se pels boscos dels voltants.
    3. pronominal Aclarir-se els núvols, el temps plujós, la temperatura carregada, etc.
    4. intransitiu Aquesta calor no escampa. Si els núvols escampen no plourà pas.
    5. escampar la boira Anar-se’n, marxar.
    1. transitiu Estendre, posar damunt una extensió o en un volum més gran. El peveter escampava un fum dens per tota la cambra.
    2. pronominal La seva nissaga s’escampà per tot el país.
    3. transitiu Fer que un líquid s’estengui sobre una superfície. Escampa l’aigua amb una baieta i el terra s’eixugarà de seguida.
    4. pronominal L’oli vessat es va escampar per terra i no el van poder aprofitar.
  3. transitiu Deixar sortir o expansionar-se un fluid que estava reclòs, comprimit. Escampar, algú, llàgrimes de dolença. Aquestes flors escampen perfum.
  4. figuradament
    1. transitiu Estendre una nova, veu, fama, etc., divulgar-la. Cal escampar aquesta notícia.
    2. pronominal Va escampar-se la veu que ell era mort.
  5. transitiu col·loquialment
    1. Despendre diners, gastar. En una nit ha escampat tota la setmanada.
    2. usat absolutament No li deixis pas diners, perquè li agrada molt escampar.