■ elevar

Homòfon: alabar
Etimologia: del ll. elevare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Pujar, transportar a un nivell més alt. Elevar l’aigua d’un pou mitjançant una bomba.
    2. pronominal Pujar, anar cap amunt. Si no fa vent, el fum s’eleva ben dret.
    3. transitiu figuradament Portar a un càrrec, dignitat, grau, etc., superior. Elevar un príncep al tron.
    4. pronominal figuradament S’ha elevat a la presidència il·legalment.
    5. transitiu figuradament Posar més amunt, molt amunt. Elevar els sentiments del poble.
    6. pronominal figuradament El seu pensament s’eleva en especulacions filosòfiques.
    7. transitiu figuradament Transportar a un alt grau de contemplació, superior als sentits. Elevar l’ànima envers Déu.
    8. pronominal figuradament S’eleva en contemplacions místiques.
    9. transitiu Dirigir un escrit oficial a una autoritat, persona de categoria superior, etc. Elevar una petició al govern.
    1. transitiu Fer més alt, estendre fins a una major alçària. La fosa de la neu ha elevat el nivell del riu.
    2. pronominal En aquest barri industrial, el nivell de la pol·lució atmosfèrica s’eleva un 20%.
    3. transitiu Tenir a una certa alçària. L’alzina elevava les seves branques per sobre dels altres arbres.
    4. pronominal Aquell cim s’eleva molt més que els altres.
    5. transitiu Erigir, construir (un temple, un monument, etc.) en honor d’algú.
    6. pronominal Ésser situat, existir en un lloc determinat, un edifici de notable alçària, una muntanya, etc. Al costat del riu s’eleva un gran monestir.
  3. figuradament
    1. transitiu Augmentar en intensitat, grau, quantitat, etc. La calor eleva el volum dels gasos.
    2. pronominal Aquesta setmana s’han elevat els preus dels llegums.
  4. elevar a una potència matemàtiques Obtenir la potència d’un nombre.
  5. elevar una perpendicular geometria Traçar una perpendicular a una recta en un punt determinat.