Es mostren 3 resultats

■ dos | dues

dos

Etimologia: del ll. dŭōs, dŭas, acusatiu de duo, duae ‘dos’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu [dialectal invariable: dos] Un més un. Un nen de dos anys. Les vaig trobar totes dues plorant.
  2. adjectiu i masculí i femení [invariable: dos] Que fa dos; segon. La plana dos. El dos de maig. És la dos de la classe.
  3. [plural dosos] masculí
    1. El nombre dos, 2. Jo jugo al dos.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre dos. El dos d’espases. Té dos dosos.
  4. [plural dosos] masculí i femení [f dos] Cadascun dels castellers del primer pis del pom de dalt del castell.
  5. a dos esports En el joc de la pilota, expressió que indica que ambdós contendents estan iguals a trenta.
  6. a (o cada) dos per tres Sovint, amb freqüència.
  7. com dos i dos fan (o són) quatre De manera segura, indubtable, contundent. Això és així, com dos i dos fan quatre!
  8. de dos en (o per) dos (o dos a dos) En grups de dos.
  9. dir dos i dos quants fan Parlar clar a algú, dir-li la veritat encara que li sàpiga greu.
  10. en un dos per tres En un moment.
  11. fer dos (els ulls) Fer els ulls, a algú, una impressió visual falsa o poc exacta. Dius que m’has vist al ball?: els ulls et deuen haver fet dos, perquè no he sortit de casa!
  12. les dues La segona hora des de les dotze de la nit o del migdia. Vam tornar a les dues de la matinada. Dinar a les dues.
  13. sabràs (o sabrà, etc.) dos i dos quants fan! Expressió d’amenaça amb què hom indica a un altre que en tocarà les conseqüències.

■ dos | dues

adjectiu dialectal invariable dos Un més un Un nen de dos anys Les vaig trobar totes dues plorant adjectiu i masculí i femení invariable dos Que fa dos segon La plana dos El dos de maig És la dos de la classe plural dosos masculí El nombre dos, 2 Jo jugo al dos per extensió Cosa designada amb el nombre dos El dos d’espases Té dos dosos plural dosos masculí i femení f dos Cadascun dels castellers del primer pis del…
Traducció

■ dos-centè | dos-centena

dos-centè

Etimologia: de dos-cents
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, que fa dos-cents. El número dos-centè de la col·lecció.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en dues-centes parts iguals.
    2. masculí Un dos-centè, 1/200. Tretze dos-centens, 13/200.

■ dos-centè | dos-centena

adjectiu Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, que fa dos-cents El número dos-centè de la collecció adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en dues-centes parts iguals masculí Un dos-centè, 1/200 Tretze dos-centens, 13/200
Traducció

■ dos-cents | dues-centes

dos-cents

Etimologia: en cat. ant. doents, ll. ducenti, ducentos, forma refeta més tard en dos-cents, comp. de dos i cent1 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. adjectiu Cent noranta-nou més un.
  2. adjectiu i masculí i femení [invariable: dos-cents] Que fa dos-cents; dos-centè. La pàgina dos-cents. És la dos-cents de la promoció.
  3. masculí
    1. El nombre dos-cents, 200.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre dos-cents. Viu al dos-cents del carrer principal.
  4. masculí i femení Les dues-centes primeres.

■ dos-cents | dues-centes

adjectiu Cent noranta-nou més un adjectiu i masculí i femení invariable dos-cents Que fa dos-cents dos-centè La pàgina dos-cents És la dos-cents de la promoció masculí El nombre dos-cents, 200 per extensió Cosa designada amb el nombre dos-cents Viu al dos-cents del carrer principal masculí i femení Les dues-centes primeres
Traducció