■ dos | dues

Etimologia: del ll. dŭōs, dŭas, acusatiu de duo, duae ‘dos’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu [dialectal invariable: dos] Un més un. Un nen de dos anys. Les vaig trobar totes dues plorant.
  2. adjectiu i masculí i femení [invariable: dos] Que fa dos; segon. La plana dos. El dos de maig. És la dos de la classe.
  3. [plural dosos] masculí
    1. El nombre dos, 2. Jo jugo al dos.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre dos. El dos d’espases. Té dos dosos.
  4. [plural dosos] masculí i femení [f dos] Cadascun dels castellers del primer pis del pom de dalt del castell.
  5. a dos esports En el joc de la pilota, expressió que indica que ambdós contendents estan iguals a trenta.
  6. a (o cada) dos per tres Sovint, amb freqüència.
  7. com dos i dos fan (o són) quatre De manera segura, indubtable, contundent. Això és així, com dos i dos fan quatre!
  8. de dos en (o per) dos (o dos a dos) En grups de dos.
  9. dir dos i dos quants fan Parlar clar a algú, dir-li la veritat encara que li sàpiga greu.
  10. en un dos per tres En un moment.
  11. fer dos (els ulls) Fer els ulls, a algú, una impressió visual falsa o poc exacta. Dius que m’has vist al ball?: els ulls et deuen haver fet dos, perquè no he sortit de casa!
  12. les dues La segona hora des de les dotze de la nit o del migdia. Vam tornar a les dues de la matinada. Dinar a les dues.
  13. sabràs (o sabrà, etc.) dos i dos quants fan! Expressió d’amenaça amb què hom indica a un altre que en tocarà les conseqüències.