■ dos-cents | dues-centes

Etimologia: en cat. ant. doents, ll. ducenti, ducentos, forma refeta més tard en dos-cents, comp. de dos i cent1 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. adjectiu Cent noranta-nou més un.
  2. adjectiu i masculí i femení [invariable: dos-cents] Que fa dos-cents; dos-centè. La pàgina dos-cents. És la dos-cents de la promoció.
  3. masculí
    1. El nombre dos-cents, 200.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre dos-cents. Viu al dos-cents del carrer principal.
  4. masculí i femení Les dues-centes primeres.