■ dos-centè | dos-centena

Etimologia: de dos-cents
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, que fa dos-cents. El número dos-centè de la col·lecció.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en dues-centes parts iguals.
    2. masculí Un dos-centè, 1/200. Tretze dos-centens, 13/200.