■ davant

Etimologia: de de2 i avant 1a font: s. XIII, Vides
  1. adverbi i preposició
    1. Indica posició al cantó de la cara o en aquell devers el qual hom avança. Era davant meu. El teatre és davant mateix de l’església. Els tenien al davant i no els veien. Passeu davant, si us plau.
    2. per extensió Abans de, precedint immediatament. Jo vaig davant teu, i ella va al davant de tots.
    3. figuradament Indica preeminència. Posar-se al davant.
    4. especialment Indica posició enfront d’algú per deturar-lo, impedir-li de fer alguna cosa. Se’m posà al davant perquè no pogués passar.
    5. davant per davant Donant-se la cara una persona o una cosa amb una altra. Estàvem davant per davant. La meva cambra és davant per davant de la seva.
  2. adverbi i preposició Respecte a una persona o una cosa, indica posició al cantó on és algú. He passat per davant de casa teva.
  3. adverbi i preposició
    1. En presència. Qui s’atreveix a alçar la veu davant seu?
    2. especialment Comparèixer davant el jutge.
    3. figuradament Tots els homes són iguals davant Déu.
    4. figuradament Mai no havia reculat davant cap perill.
  4. masculí
    1. Part anterior d’una cosa. Les potes del davant. Les habitacions del davant. Davant de llit.
    2. especialment Pit. Té un bon davant.
  5. masculí marina, marítim Aparell format per un bossell i un cap.