Es mostren 2 resultats

-color

-color

Forma sufixada del mot llatí color, -oris, que significa ‘color’. Ex.: tricolor, multicolor.

-color

Forma sufixada del mot llatí color, -oris , que significa ‘color’ Ex tricolor, multicolor

■ color

color

Etimologia: del ll. color, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí o femení
  1. física Sensació que produeixen sobre l’òrgan de la visió les radiacions de la llum diversament absorbides i reflectides pels cossos.
    1. física i art Cadascuna de les variants del color. Color groc, color lila, color daurat.
    2. per extensió Un color fresc, alegre, encès, viu, trist, apagat, mort.
    3. per extensió Color d’ala de corb, de blat, de canyella, de carn, de castanya, de cel, de cendra, de foc, de llimona, de merda d’oca, d’or, de palla, de plom, de rosa, de safrà, de taronja, de vi.
    4. col·loquialment Color diferent del blanc, el negre o el gris. A les criatures, els agraden els dibuixos amb molts colors. No rentis la roba de color amb la blanca. Vidre blanc o de color.
    5. plural Marca distintiva d’una nació, una entitat, un club, etc. Sentir els colors. Lluitar pels colors.
    6. color advertidor ecologia Color que presenten alguns animals per tal de sostreure’s a l’atac de llurs predadors.
    7. color d’ala de mosca (o de gos com fuig) Color indefinit, brut, especialment propi de les peces de roba que per l’ús o amb el temps han perdut el color original.
    8. color de merda d’oca Color groguenc verdós.
    9. color espectral física Cadascun dels colors de l’espectre solar: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat.
    10. color heràldic heràldica Classe d’esmalt heràldic.
    11. color primari física Cadascun dels colors (blau, groc i vermell) presos com a patró i dels quals hom pot obtenir-ne qualsevol altre per mescla additiva en les proporcions adequades.
    12. colors calents (o càlids) pintura Colors que van del groc al vermell passant pel taronja.
    13. colors complementaris física Conjunt de dos colors la mescla additiva dels quals, en les proporcions adequades, dona com a resultat el blanc. El vermell i el verd són colors complementaris.
    14. colors freds pintura Colors que van des del verd, passant pels blaus, fins al violat.
    15. colors nacionals Colors de la bandera nacional.
    16. de color locució adjectiva Dit de les persones que no són de raça blanca, especialment els negres i els mulats. Una cantant de color. Una població de color.
    17. de tots colors De tota mena, per a tots els gustos, de les més variades característiques. N’ha fetes de tots colors. N’hem passat de tots colors.
    18. en color Per oposició a en blanc i negre, que té o presenta colors variats. Una fotografia en color. Un televisor en color.
    1. Coloració de la cara que reflecteix l’estat físic o espiritual de la persona.
    2. agafar (o prendre) color Perdre la pal·lidesa, especialment adquirir la fruita el color de la maduresa.
    3. canviar (o mudar) de color Canviar el color natural de la cara a causa d’una alteració física o anímica.
    4. perdre el color Empal·lidir.
    5. pujar els colors a la cara Enrojolar-se.
    6. tenir bons colors (o un color sa) Tenir la cara de color rosat, no pàl·lid.
    7. tenir els colors trencats Estar pàl·lid, esgrogueït.
    8. tornar-se de tots colors (o de mil colors, o de cent mil colors) hiperbòlicament Enrojolar-se i empal·lidir successivament a causa d’una emoció violenta.
  4. figuradament
    1. Caràcter aparent d’una cosa.
    2. Qualitat peculiar que distingeix una cosa.
    3. Aparença enganyosa. Sota color de bondat. Dona color d’alegria a la tristesa.
    4. color polític Caràcter propi d’una ideologia.
    5. no conèixer el color (d’una cosa) No veure-la ni per remei.
    6. pintar amb colors tràgics (o còmics, etc.) Descriure (una cosa, un fet, etc.) fent-ne ressaltar el caràcter aparent, exagerant-lo.
    7. tenir bon (o mal) color Tenir (una cosa) bona (o mala) aparença.
  5. literatura Intensitat que adquireixen en una obra literària els elements ambientals.
  6. música
    1. Qualitat d’un so vocal o instrument, especialment el timbre.
    2. Embelliment d’una melodia (entre els segles XIII i XVIII) amb procediments com la repetició, la imitació o l’addició d’ornaments (flors).
    3. En la notació musical, element emprat en les línies horitzontals (segles XI-XIII) i en les notes per a indicar diferents valors de durada o canvis de ritme.
  7. partícules elementals Càrrega dels quarks que representa en la interacció forta un paper anàleg al que fa la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica.
  8. química Matèria polvoritzada o preparació líquida o pastosa per a pintar o tenyir qualsevol matèria.

■ color

masculí o femení física Sensació que produeixen sobre l’òrgan de la visió les radiacions de la llum diversament absorbides i reflectides pels cossos física i art Cadascuna de les variants del color Color groc, color lila, color daurat per extensió Un color fresc, alegre, encès, viu, trist, apagat, mort per extensió Color d’ala de corb, de blat, de canyella, de carn, de castanya, de cel, de cendra, de foc, de llimona, de merda d’oca, d’or, de palla, de plom, de rosa, de safrà, de taronja, de vi colloquialment …
Informació complementària
Traducció