■ collir

Etimologia: del ll. collĭgĕre ‘aplegar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Arrencar de la planta (una flor, un fruit, un branquilló, etc.). Collir una rosa. Collir cireres.
    2. per analogia Les abelles cullen la mel de les flors.
    3. collir un ram de flors (o d’herbes, etc.) Arrencar-ne moltes fins a fer-ne un manoll.
  2. Arrencar una planta del lloc on és sembrada, del lloc on creix. Són a collir enciams. Collirem una mata de farigola.
    1. Arreplegar (els productes del sòl). Aviat colliran les olives. S’hi cull molt de blat.
    2. figuradament Recollir, rebre (el fruit d’un esforç, alegries, penes, etc.). En aquest món només es cullen desenganys.
    1. Agafar (coses escampades per terra) per aplegar-les en un lloc. Collir tots els papers de terra.
    2. collir arreu Agafar sense deixar res.
    1. Agafar (una cosa caiguda a terra, escampada, etc.) per tornar-la al seu lloc. Cull el drap i torna’l a penjar.
    2. collir un punt (o els punts) d’una mitja Aplegar amb l’agulla, etc., els que s’han escorregut.
  6. figuradament No passar desapercebut a algú (allò que diu un altre o d’altres i que després podrà fer servir oportunament). L’amenaça era dissimulada, però la va collir.
  7. antigament
    1. Recollir.
    2. Fer el cobrament (d’un tribut).