■ cedir

Etimologia: del ll. cēdĕre ‘retirar-se, cedir’ 1a font: 1614
    verb
  1. transitiu
    1. Donar, transferir, algú a altri (alguna cosa) renunciant al seu dret. Cedir la cadira al veí.
    2. cedir el pas a (algú) Deixar-lo passar en senyal de respecte.
  2. intransitiu
    1. Cessar de resistir, renunciar a fer ús de la força, de la raó, etc. Cedir als precs, als consells, a les amenaces. És tossut i no cedirà. Ella ha cedit a aquest home. L’exèrcit cedí a l’enemic. Si fas força, la tanca cedirà.
    2. cedir a la son Adormir-se.
    3. no cedir a (algú) No ésser-li inferior en generositat, en gentilesa, etc.
  3. intransitiu Minvar d’intensitat. Cedir la tos, el vent, la tempesta.