Es mostren 6 resultats

Ala

Ala

símbol bioquímica alanina.

Ala

símbol bioquímica alanina

■ alà1

alà

Homòfon: alar v
Etimologia: d’origen incert, caldria postular una forma *alane, potser del gòtic alans ‘crescut’, participi de alan ‘créixer’ 1a font: s. XIV, Llull
masculí zoologia Gos de presa.


Vegeu també:
alà2

■ alà1

masculí zoologia Gos de presa Vegeu també alà 2
Traducció

■ ala1

ala

Homòfon: hala
Etimologia: del ll. āla, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. femení anatomia animal
    1. Òrgan d’alguns animals (ocells, quiròpters, insectes adults) que els permet de volar. Estendre, obrir, batre, les ales.
    2. Membrana d’alguns mamífers que s’estén entre els membres anteriors i posteriors i els permet de planar.
    3. Membrana d’alguns rèptils actuals del gènere Draco i dels pterosaures, rèptils voladors desapareguts en el cretaci.
    4. impròpiament Aleta pectoral modificada dels peixos voladors, que els permet de fer grans salts i planar fora de l’aigua.
    5. anar ala baixa (o tenir un perdigó a l’ala) figuradament Anar malament de salut, de riquesa, de sort, etc.
    6. de cap d’ala Que excel·leix en el seu ram.
    7. en ales de locució prepositiva figuradament Emportat per.
    8. estar tocat de l’ala (o tenir un perdigó a l’ala) figuradament No ésser-hi tot.
  2. femení plural figuradament
    1. Ànim, coratge. Cal donar-li ales.
    2. trencar (o tallar) les ales (a algú) Llevar-li l’ànim de fer alguna cosa.
  3. femení Qualsevol part d’una cosa semblant a una ala en forma o en posició, que es desplega i s’estén a l’un i l’altre dels seus costats. Les ales d’un barret. Les ales d’una taula. Ales del nas, del vòmer, del sacre.
  4. femení Contrafort (d’una muntanya).
  5. femení
    1. Qualsevol cosa que agita l’aire com una ala, paleta que es posa en moviment agafant aire. Les ales d’un molí de vent.
    2. per analogia Les ales d’una hèlix.
  6. femení aeronàutica Tota superfície sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
  7. femení aeronàutica i ciències militars Formació d’avions en la qual cadascun d’ells vola col·locat al costat de l’anterior i lleugerament retardat.
  8. femení botànica
    1. Cadascun dels pètals laterals de la flor de les papilionàcies.
    2. Expansió laminar, foliàcia o membranosa que s’estén per la superfície de diversos òrgans.
  9. femení construcció
    1. Cos lateral en un edifici de planta composta.
    2. Eixamplament que poden presentar les bigues en el cantell superior o inferior.
  10. esports
    1. femení En una formació de futbol, de bàsquet, etc., cadascuna de les extremitats de les línies de jugadors. Ala dreta, esquerra.
    2. masculí i femení Jugador que se situa a les zones laterals del terreny de joc; extrem.
    3. ala delta Aeronau utilitzada en el vol lliure, consistent en una carcassa de forma triangular, molt lleugera i recoberta d’un teixit sintètic, en un talabard, del qual se suspèn l’esportista de manera que li permet maniobrar l’aparell durant el vol, i en un trapezi, on s’agafa amb les mans.
    4. ala delta Esport consistent a llançar-se des del pendent d’una muntanya amb una ala delta.
    5. ala de pendent Parapent.
  11. femení indumentària Mena de màniga oberta de dalt a baix usada en les gramalles i en altres vestits, així com en sobrepellissos i roquets litúrgics.
  12. femení marina de guerra
    1. Cadascun dels costats d’una esquadra.
    2. En un comboi, cadascun dels grups de vaixells de guerra que se situen als costats.
  13. femení ciències militars Unitat principal de les forces aèries manada per un coronel, ajudat per una plana major.
  14. femení nàutica Vela petita que hom posa al costat d’una altra quan hi ha poc vent.
  15. femení tàctica Tropa formada en cadascun dels extrems d’un ordre de batalla.
  16. femení tecnologia
    1. Part sensiblement plana i ampla d’una peça que s’estén a un costat d’aquesta.
    2. Part d’un perfil metàl·lic que s’estén des de l’ànima.
    3. Cadascun dels dos costats que constitueixen un perfil metàl·lic angular.
  17. ala de l’orella Part superior i més ampla de l’orella.
  18. ala de mosca fusteria
    1. Peça de fusta que, en planta, presenta la forma de dos trapezis isòsceles units per les bases menors.
    2. Cua d’oreneta.
  19. ala de mosca tecnologia Tipus d’ajust en què una de les peces porta una part mascle, de secció trapezial i de cap més ample que la base, que encaixa en la part femella, de forma corresponent, prevista en l’altra peça.
  20. ala de mosca indústria tèxtil
    1. Encaix del joc de segments per tal d’ajustar-los mútuament.
    2. En el teler mecànic, la dent que té l’escarabat.
  21. ala de patrulla aeronàutica i ciències militars Formació integrada per dues patrulles amb llurs guies en ala.
  22. ala giratòria aeronàutica Hèlix que, en girar, és font parcial o total de la força sustentadora de determinades aeronaus.
  23. cop d’ala zoologia Cop donat amb l’ala, batement d’ala.


    24. Vegeu també:
    ala2

■ ala1

femení anatomia animal Òrgan d’alguns animals ocells, quiròpters, insectes adults que els permet de volar Estendre, obrir, batre, les ales Membrana d’alguns mamífers que s’estén entre els membres anteriors i posteriors i els permet de planar Membrana d’alguns rèptils actuals del gènere Draco i dels pterosaures, rèptils voladors desapareguts en el cretaci impròpiament Aleta pectoral modificada dels peixos voladors, que els permet de fer grans salts i planar fora de l’aigua anar ala baixa o tenir un perdigó a l’ala figuradament Anar malament de salut, de riquesa, de…
Informació complementària
Traducció

ala2

ala

Homòfon: hala
femení antigament història Hala.


Vegeu també:
ala1

ala2

femení antigament història Hala Vegeu també ala 1

■ alà2 | alana

alà

Homòfon: alar v
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als alans.
  2. masculí i femení Individu d’un poble irànic procedent del nord del Caucas, anomenat també sàrmata, que durant l’imperi Romà dugué a terme incursions a Armènia i a l’Àsia Menor.


    3. Vegeu també:
    alà1

■ alà2 | alana

història adjectiu Relatiu o pertanyent als alans masculí i femení Individu d’un poble irànic procedent del nord del Caucas, anomenat també sàrmata , que durant l’imperi Romà dugué a terme incursions a Armènia i a l’Àsia Menor Vegeu també alà 1
Traducció

■ ala-roig | ala-roja

ala-roig

Partició sil·làbica: a_la-roig
Etimologia: de ala i roig
  1. adjectiu Que té les ales roges.
  2. masculí ornitologia Tord ala-roig.

■ ala-roig | ala-roja

adjectiu Que té les ales roges masculí ornitologia Tord ala-roig
Traducció