Es mostren 88933 resultats

■ volcà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volcà</title>

Homòfon: bolcar
Etimologia: del cast. volcán, i aquest, del ll. Vulcanus ‘déu del foc’, nom aplicat a les illes volcàniques sicilianes de Lípari, anomenades en l’antiguitat Vulcani insulae, on segons la concepció mitològica hi havia la farga del déu Vulcanus; una altra opinió considera el port. volcão com a origen del mot 1a font: 1681, DEst.
    masculí
  1. geologia Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra.
    1. Nom usat en comparacions o figurativament per a qualificar una persona o un aspecte d’una persona que, pel seu ardor, pel seu dinamisme, per la seva agitació, etc., recorda un volcà en activitat. El seu cor és un volcà. Quina empenta que porta: és un volcà!
    2. sobre un volcà locució adverbial figuradament Expressió usada per a indicar que hom es troba en una situació política o social en què una revolució és imminent, en perill imminent d’algun gros trasbals, etc.

■ volcà

masculí geologia Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra Nom usat en comparacions o figurativament per a qualificar una persona o un aspecte d’una persona que, pel seu ardor, pel seu dinamisme, per la seva agitació, etc, recorda un volcà en activitat El seu cor és un volcà Quina empenta que porta és un volcà sobre un volcà locució adverbial figuradament Expressió usada per a indicar que hom es troba en una situació política o social en què…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volcànic
| volcànica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volcànic</title>

Etimologia: de volcà 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu geologia
  1. Relatiu o pertanyent als volcans.
  2. Dit de les regions o zones caracteritzades per la presència de volcans.
    1. Dit dels productes originats pel vulcanisme i que hi van associats.
    2. petrografia Dit de la roca originada com a conseqüència del refredament de les roques en estat de fusió que han sortit per la xemeneia volcànica.

■ volcànic
| volcànica

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent als volcans Dit de les regions o zones caracteritzades per la presència de volcans Dit dels productes originats pel vulcanisme i que hi van associats petrografia Dit de la roca originada com a conseqüència del refredament de les roques en estat de fusió que han sortit per la xemeneia volcànica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volcanicitat

■ volcanicitat

femení petrografia Caràcter de les roques volcàniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volea</title>

Partició sil·làbica: vo_le_a
Etimologia: probablement del fr. ant. i modern volée ‘bandada d’ocells; captura d’ocells; cop de volea’; l’epèntesi de -i- que la parla popular sol fer en el hiat -ea- (ideia, teiatre, etc.) degué originar el derivat voleiar; boleia i der. són variants gràfiques, reflexos de pronúncies dialectals diferents 1a font: s. XIX
    femení
    1. Cop donat a alguna cosa mentre és enlaire, abans que, en la seva caiguda, toqui a terra.
    2. esports En alguns jocs de pilota, cop que el jugador dona a la pilota —amb la mà, la pala o la raqueta— sense esperar que toqui a terra. Tornar la pilota de volea.
    3. mitja volea esports Cop que el jugador dona a la pilota després d’haver tocat a terra, però quan tot just comença el seu bot.
  2. Cop violent amb la mà.

■ volea

femení Cop donat a alguna cosa mentre és enlaire, abans que, en la seva caiguda, toqui a terra esports En alguns jocs de pilota, cop que el jugador dona a la pilota —amb la mà, la pala o la raqueta— sense esperar que toqui a terra Tornar la pilota de volea mitja volea esports Cop que el jugador dona a la pilota després d’haver tocat a terra, però quan tot just comença el seu bot Cop violent amb la mà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vòlei

vòlei

masculí esports Voleibol vòlei platja Voleibol de platja
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voleiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voleiar</title>

Partició sil·làbica: vo_le_iar
Etimologia: v. volea 1a font: s. XIX
    verb
  1. transitiu Fer donar un o més tombs enlaire (a algú o alguna cosa). Voleiar una moneda per fer cara o creu. Un cavall que a vegades voleia el genet.
  2. intransitiu Mantenir-se i moure’s en l’aire, per la força mateixa de l’aire, una cosa que presenta una superfície molt gran relativament a la seva massa. El full de paper voleiava pel carrer.

■ voleiar

verb transitiu Fer donar un o més tombs enlaire a algú o alguna cosa Voleiar una moneda per fer cara o creu Un cavall que a vegades voleia el genet intransitiu Mantenir-se i moure’s en l’aire, per la força mateixa de l’aire, una cosa que presenta una superfície molt gran relativament a la seva massa El full de paper voleiava pel carrer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voleibol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voleibol</title>

Partició sil·làbica: vo_lei_bol
Etimologia: de l’angl. nord-americà volley-ball, nom donat a l’esport inventat el 1895 per William G. Morgan, comp. de l’angl. volley ‘volea’, i aquest, del fr. volée, íd., i ball ‘pilota’
    masculí esports
  1. Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista.
  2. voleibol de platja Modalitat de voleibol que es juga amb equips de dos jugadors i que es practica en un camp delimitat a la sorra de la platja per una cinta que assenyala les línies de fons i les laterals.

■ voleibol

masculí esports Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista voleibol de platja Modalitat de voleibol que es juga amb equips de dos jugadors i que es practica en un camp delimitat a la sorra de la platja per una cinta que assenyala les línies de fons i les laterals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volejador
| volejadora

■ volejador
| volejadora

masculí i femení Persona que caça els ocells al vol
Gran Diccionari de la llengua catalana

volèmia

volèmia

femení fisiologia animal Volum de la sang d’un organisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volença</title>

Etimologia: de voler1 1a font: s. XV, Ausiàs
    femení
    1. Acció de voler; voluntat.
    2. estar a la volença (d’algú) Estar a la seva disposició.
  2. especialment
    1. Acció de voler bé o mal a algú. D’aquell fet van néixer males volences.
    2. especialment Bona volença; afecte. La gran volença que li porta.

■ volença

femení Acció de voler voluntat estar a la volença d’algú Estar a la seva disposició especialment Acció de voler bé o mal a algú D’aquell fet van néixer males volences especialment Bona volença afecte La gran volença que li porta
Informació complementària
Traducció