■ volença

Etimologia: de voler1 1a font: s. XV, Ausiàs
    femení
    1. Acció de voler; voluntat.
    2. estar a la volença (d’algú) Estar a la seva disposició.
  2. especialment
    1. Acció de voler bé o mal a algú. D’aquell fet van néixer males volences.
    2. especialment Bona volença; afecte. La gran volença que li porta.