■ volea

Partició sil·làbica: vo_le_a
Etimologia: probablement del fr. ant. i modern volée ‘bandada d’ocells; captura d’ocells; cop de volea’; l’epèntesi de -i- que la parla popular sol fer en el hiat -ea- (ideia, teiatre, etc.) degué originar el derivat voleiar; boleia i der. són variants gràfiques, reflexos de pronúncies dialectals diferents 1a font: s. XIX
    femení
    1. Cop donat a alguna cosa mentre és enlaire, abans que, en la seva caiguda, toqui a terra.
    2. esports En alguns jocs de pilota, cop que el jugador dona a la pilota —amb la mà, la pala o la raqueta— sense esperar que toqui a terra. Tornar la pilota de volea.
    3. mitja volea esports Cop que el jugador dona a la pilota després d’haver tocat a terra, però quan tot just comença el seu bot.
  2. Cop violent amb la mà.