■ voleiar

Partició sil·làbica: vo_le_iar
Etimologia: v. volea 1a font: s. XIX
    verb
  1. transitiu Fer donar un o més tombs enlaire (a algú o alguna cosa). Voleiar una moneda per fer cara o creu. Un cavall que a vegades voleia el genet.
  2. intransitiu Mantenir-se i moure’s en l’aire, per la força mateixa de l’aire, una cosa que presenta una superfície molt gran relativament a la seva massa. El full de paper voleiava pel carrer.