Es mostren 88933 resultats

vol-au-vent*

vol-au-vent*

masculí alimentació, indústries alimentàries Pastís de pasta fullada, de grandària i forma diverses, que hom farceix amb preparacions salades o dolces
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volada</title>

Homòfon: bolada
Etimologia: de volar 1a font: s. XV
    femení
    1. Acció de volar d’un punt a un altre. La primera volada del colomí. Fer unes volades llarguíssimes.
    2. figuradament Un artista, un projecte, una empresa, d’una gran volada. Té una inspiració d’alta volada.
    3. de la primera volada locució adjectiva figuradament Expressió aplicada a una persona d’edat jovenívola o que encara és novella en alguna cosa.
    4. prendre (o agafar) volada Prendre el vol.
    5. prendre (o agafar) volada figuradament Prendre, un projecte, una empresa, etc., proporcions d’una gran magnitud.
  2. Conjunt d’animals que volen plegats; vol.
  3. construcció i dret català Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc.) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.

■ volada

femení Acció de volar d’un punt a un altre La primera volada del colomí Fer unes volades llarguíssimes figuradament Un artista, un projecte, una empresa, d’una gran volada Té una inspiració d’alta volada de la primera volada locució adjectiva figuradament Expressió aplicada a una persona d’edat jovenívola o que encara és novella en alguna cosa prendre o agafar volada Prendre el vol prendre o agafar volada figuradament Prendre, un projecte, una empresa, etc, proporcions d’una gran magnitud Conjunt d’animals que volen plegats vol construcció i dret català Part d’una obra de fàbrica o d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voladís
| voladissa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voladís</title>

Etimologia: de volar 1a font: s. XX, Ruyra
  1. adjectiu
    1. Susceptible d’ésser emportat fàcilment pel vent. Les voladisses fulles de la tardor.
    2. figuradament Voladissos somnis d’il·lusió.
  2. adjectiu
    1. construcció Que fa volada. Balcó voladís.
    2. per analogia Que surt enfora. Unes celles aspres i voladisses.
  3. femení Munió d’animals o coses volant. Quan la barrinada va detonar, quina voladissa de pardals!

■ voladís
| voladissa

adjectiu Susceptible d’ésser emportat fàcilment pel vent Les voladisses fulles de la tardor figuradament Voladissos somnis d’illusió adjectiu construcció Que fa volada Balcó voladís per analogia Que surt enfora Unes celles aspres i voladisses femení Munió d’animals o coses volant Quan la barrinada va detonar, quina voladissa de pardals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volador
| voladora

■ volador
| voladora

adjectiu Que vola o és capaç de volar Aquesta mena d’ocells són molt voladors Formigues voladores Un aparell volador Susceptible d’ésser emportat fàcilment pel vent voladís
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voladura

■ voladura

femení Acció de volar alguna cosa amb explosius La voladura d’un pont
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voladúria

■ voladúria

femení Volior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

volament

volament

masculí Voladura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volander
| volandera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volander</title>

Etimologia: de volar 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que es mou d’ací d’allà per l’aire, emportat pel vent. Les boires volanderes.
    2. per extensió Que va d’un lloc a l’altre com emportat pel vent, sense fer aturada llarga enlloc. Un còmic volander.
    3. figuradament Casual, fortuït. Només hi he tingut relacions volanderes.
    4. full volander Full solt, no reunit amb altres formant un llibre o un fullet.
    5. veus volanderes Notícies que corren de boca en boca sense tenir fonament o una garantia de veritat.
  2. masculí i femení Segador que segava amb volant.
  3. femení tecnologia
    1. Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d’altres peces similars, evita el fregament directe de les femelles amb les rodes, de les peces entre les quals és interposada, etc., ajuda a assegurar la immobilitat relativa de les dues peces entre les quals és posada, una d’elles generalment una femella, serveix de junta, etc.
    2. oficis manuals Valona.

■ volander
| volandera

adjectiu Que es mou d’ací d’allà per l’aire, emportat pel vent Les boires volanderes per extensió Que va d’un lloc a l’altre com emportat pel vent, sense fer aturada llarga enlloc Un còmic volander figuradament Casual, fortuït Només hi he tingut relacions volanderes full volander Full solt, no reunit amb altres formant un llibre o un fullet veus volanderes Notícies que corren de boca en boca sense tenir fonament o una garantia de veritat masculí i femení Segador que segava amb volant femení tecnologia Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volant</title>

Etimologia: com l’oc. ant. volam, oc. mod. voulame, -ama, -amo, d’origen preromà, probablement d’un cèlt. comú uo-lami- ‘eina amanosa, posada sota la mà’, der. de *lama ‘mà’, amb el prefix cèlt. uo- ‘sota’ 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu
    1. Volador o volander.
    2. nàutica Dit de la vela que hom no porta sempre envergada i que hom posa o treu segons que convingui.
  2. masculí Full petit, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg, tramès a algú per comunicar-li un avís, una ordre, etc.
  3. masculí Falç més grossa que l’ordinària i amb tall llis en lloc de dents.
  4. masculí Adorn penjant que portaven les dones als cabells.
  5. masculí Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que, solament cosida o clavada per la vora superior, serveix d’adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.
  6. masculí esports Base semiesfèrica de suro o de material sintètic que duu fixades en la secció plana setze plomes o bé una faldilla artificial, utilitzada per a jugar a bàdminton.
  7. masculí jocs d’entreteniment Trosset de suro o de fusta folrat de pell i coronat de plomes que serveix per a jugar llançant-lo enlaire amb una raqueta i mirant que mai no caigui a terra.
  8. masculí
    1. tecnologia Roda que, moguda amb les mans, fa anar un mecanisme, regula una màquina, etc.
    2. especialment automòbil, automobilisme Element en forma de roda de la direcció d’un vehicle automòbil, pel qual és governat aquest mecanisme.
  9. masculí
    1. tecnologia Roda o disc molt pesant que hom fixa en un arbre, del qual regula el moviment per inèrcia.
    2. especialment motors Roda o disc pesant que en els motors d’explosió, les màquines de vapor i d’altres màquines en què un moviment alternatiu és convertit en un moviment de rotació, permet de corregir els defectes que resulten d’aquesta conversió, especialment la irregularitat de la transmissió d’energia de les bieles o l’arbre, per causa, principalment, dels punts morts.
    3. rellotgeria Roda del mecanisme d’escapament d’alguns rellotges a la qual l’espiral confereix el moviment oscil·lant.
  10. masculí indústria tèxtil
    1. En el teler de volant, cordills combinats amb una politja de fusta per a impulsar manualment la llançadora.
    2. En l’obridora i en el batan de filatura del cotó, òrgan que bat la floca.
    3. En el cardatge, corró de fusta proveït de raspalls, que serveix per a descarregar la bota.
    4. En la selfactina, politja acanalada que impulsa els fusos per mitjà de cordes i que, en ésser canviable, permet de variar la torsió.
  11. volant magnètic motors Magneto.
  12. volant tèrmic termotècnia Concepte que, per analogia amb un volant mecànic, hom aplica a qualsevol medi, element o màquina en què té lloc una acumulació de calor en masses, la qual, deliberadament o involuntàriament, introdueix un retardament en l’escalfament o en el refredament.

■ volant

adjectiu Volador o volander nàutica Dit de la vela que hom no porta sempre envergada i que hom posa o treu segons que convingui masculí Full petit, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg, tramès a algú per comunicar-li un avís, una ordre, etc masculí Falç més grossa que l’ordinària i amb tall llis en lloc de dents masculí Adorn penjant que portaven les dones als cabells masculí Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que, solament cosida o clavada per la vora superior, serveix d’adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa masculí esports…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volantí

■ volantí

masculí pesca Ormeig de pescar que consisteix en un cordill llarg proveït d’un plom i armat de diversos hams i que, calat dins la mar, hom estira des d’una barca
Traducció