■ volander
| | volandera

Etimologia: de volar 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que es mou d’ací d’allà per l’aire, emportat pel vent. Les boires volanderes.
    2. per extensió Que va d’un lloc a l’altre com emportat pel vent, sense fer aturada llarga enlloc. Un còmic volander.
    3. figuradament Casual, fortuït. Només hi he tingut relacions volanderes.
    4. full volander Full solt, no reunit amb altres formant un llibre o un fullet.
    5. veus volanderes Notícies que corren de boca en boca sense tenir fonament o una garantia de veritat.
  2. masculí i femení Segador que segava amb volant.
  3. femení tecnologia
    1. Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d’altres peces similars, evita el fregament directe de les femelles amb les rodes, de les peces entre les quals és interposada, etc., ajuda a assegurar la immobilitat relativa de les dues peces entre les quals és posada, una d’elles generalment una femella, serveix de junta, etc.
    2. oficis manuals Valona.