■ volant

Etimologia: com l’oc. ant. volam, oc. mod. voulame, -ama, -amo, d’origen preromà, probablement d’un cèlt. comú uo-lami- ‘eina amanosa, posada sota la mà’, der. de *lama ‘mà’, amb el prefix cèlt. uo- ‘sota’ 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu
    1. Volador o volander.
    2. nàutica Dit de la vela que hom no porta sempre envergada i que hom posa o treu segons que convingui.
  2. masculí Full petit, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg, tramès a algú per comunicar-li un avís, una ordre, etc.
  3. masculí Falç més grossa que l’ordinària i amb tall llis en lloc de dents.
  4. masculí Adorn penjant que portaven les dones als cabells.
  5. masculí Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que, solament cosida o clavada per la vora superior, serveix d’adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.
  6. masculí esports Base semiesfèrica de suro o de material sintètic que duu fixades en la secció plana setze plomes o bé una faldilla artificial, utilitzada per a jugar a bàdminton.
  7. masculí jocs d’entreteniment Trosset de suro o de fusta folrat de pell i coronat de plomes que serveix per a jugar llançant-lo enlaire amb una raqueta i mirant que mai no caigui a terra.
  8. masculí
    1. tecnologia Roda que, moguda amb les mans, fa anar un mecanisme, regula una màquina, etc.
    2. especialment automòbil, automobilisme Element en forma de roda de la direcció d’un vehicle automòbil, pel qual és governat aquest mecanisme.
  9. masculí
    1. tecnologia Roda o disc molt pesant que hom fixa en un arbre, del qual regula el moviment per inèrcia.
    2. especialment motors Roda o disc pesant que en els motors d’explosió, les màquines de vapor i d’altres màquines en què un moviment alternatiu és convertit en un moviment de rotació, permet de corregir els defectes que resulten d’aquesta conversió, especialment la irregularitat de la transmissió d’energia de les bieles o l’arbre, per causa, principalment, dels punts morts.
    3. rellotgeria Roda del mecanisme d’escapament d’alguns rellotges a la qual l’espiral confereix el moviment oscil·lant.
  10. masculí indústria tèxtil
    1. En el teler de volant, cordills combinats amb una politja de fusta per a impulsar manualment la llançadora.
    2. En l’obridora i en el batan de filatura del cotó, òrgan que bat la floca.
    3. En el cardatge, corró de fusta proveït de raspalls, que serveix per a descarregar la bota.
    4. En la selfactina, politja acanalada que impulsa els fusos per mitjà de cordes i que, en ésser canviable, permet de variar la torsió.
  11. volant magnètic motors Magneto.
  12. volant tèrmic termotècnia Concepte que, per analogia amb un volant mecànic, hom aplica a qualsevol medi, element o màquina en què té lloc una acumulació de calor en masses, la qual, deliberadament o involuntàriament, introdueix un retardament en l’escalfament o en el refredament.