Es mostren 88933 resultats

vnt.

vnt.

abreviatura comptabilitat i dret venciment 1 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vobulador

■ vobulador

masculí electrònica Generador de senyals d’una freqüència variable periòdicament entorn d’una freqüència central fixa, que pot ésser ajustada manualment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vobular

vobular

verb transitiu electrònica Variar periòdicament la freqüència d’un senyal, com l’obtingut en un vobulador
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

vocab.

vocab.

abreviatura lingüística vocabulari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocable

■ vocable

masculí lingüística Mot o lexema actualitzat en el discurs, dins la terminologia de l’estadística lexical
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocabulari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocabulari</title>

Etimologia: del b. ll. vocabularium, íd. 1a font: 1502
    masculí [abreviatura vocab.] lingüística
  1. Conjunt de mots d’un llenguatge, lèxic.
  2. Recull de les ocurrències lexicals en un corpus determinat (un text, un autor, una època).
  3. En lexicografia, repertori d’unitats lèxiques d’una o diverses llengües o d’un àmbit d’especialitat determinat, que pot incloure o no definicions.

■ vocabulari

masculí abreviatura vocab lingüística Conjunt de mots d’un llenguatge, lèxic Recull de les ocurrències lexicals en un corpus determinat un text, un autor, una època En lexicografia, repertori d’unitats lèxiques d’una o diverses llengües o d’un àmbit d’especialitat determinat, que pot incloure o no definicions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocació</title>

Partició sil·làbica: vo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. vocatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
    1. obsolet Crida.
    2. vocació hereditària dret català Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d’obrir-se el procés successori per la mort del causant.
  2. figuradament
    1. Bíblia i cristianisme Crida de Déu a algú invitant-lo a una missió o funció determinada.
    2. especialment cristianisme Inclinació a la vida religiosa o al ministeri sacerdotal, que hom interpreta, a la llum del llenguatge bíblic, com una crida especial de Déu.
    3. per analogia cristianisme Inclinació que porta l’home a triar entre els diversos estats de vida que se li presenten (el religiós o el laic, el matrimoni o el celibat, etc.).
    4. per extensió Aptitud, disposició, inclinació natural a exercir una professió, un art, a estudiar una carrera, etc. Vocació artística. Vocació de mestre. No se sent amb prou vocació per a la vida de muntanya.

■ vocació

femení obsolet Crida vocació hereditària dret català Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d’obrir-se el procés successori per la mort del causant figuradament Bíblia i cristianisme Crida de Déu a algú invitant-lo a una missió o funció determinada especialment cristianisme Inclinació a la vida religiosa o al ministeri sacerdotal, que hom interpreta, a la llum del llenguatge bíblic, com una crida especial de Déu per analogia cristianisme Inclinació que porta l’home a triar entre els diversos estats de vida que se li presenten el religiós o el laic, el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocacional

■ vocacional

adjectiu Relatiu o pertanyent a la vocació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocal</title>

Homòfon: bocal, bucal
Etimologia: del ll. vocalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la veu. Corda vocal.
    2. música vocal música Música destinada a ésser cantada.
    3. oració vocal cristianisme Oració que hom fa articulant paraules.
  2. masculí i femení dret
    1. Membre d’una junta, una convenció, etc., que hi té veu.
    2. especialment Individu elegit, designat i per dret propi membre d’una junta, una convenció, una assemblea, etc., que no té cap càrrec especialment qualificat.
  3. femení fonètica, fonologia
    1. So o fonema que es caracteritza articulatòriament per la sortida de l’aire sense obstrucció.
    2. Lletra que representa una vocal.
    3. vocal cardinal Vocal amb característiques articulatòries i acústiques ben definides en la llengua a què pertany.
    4. vocal neutra Vocal central, laxa, d’obertura mitjana, que es representa per [ə]; en català oriental correspon a les grafies a i e en posició àtona i, a més a més, a moltes e tòniques de la major part del balear.

■ vocal

adjectiu Relatiu o pertanyent a la veu Corda vocal música vocal música Música destinada a ésser cantada oració vocal cristianisme Oració que hom fa articulant paraules masculí i femení dret Membre d’una junta, una convenció, etc, que hi té veu especialment Individu elegit, designat i per dret propi membre d’una junta, una convenció, una assemblea, etc, que no té cap càrrec especialment qualificat femení fonètica, fonologia So o fonema que es caracteritza articulatòriament per la sortida de l’aire sense obstrucció Lletra que representa una vocal vocal cardinal Vocal amb característiques…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocàlic
| vocàlica

■ vocàlic
| vocàlica

adjectiu fonètica, fonologia Relatiu o pertanyent a les vocals De la natura de les vocals Que consta de vocals
Traducció